Dinamitzant l'exposició "Reus 1970-2020" per fomentar la comprensió del passat i la creació del futur

Dinamitzant l'exposició "Reus 1970-2020" per fomentar la comprensió del passat i la creació del futur

Un recorregut fotogràfic per la història recent de Reus

La Fundació Privada Reddis va organitzar l’exposició temporal “Reus 1970-2020” a la Biblioteca Xavier Amorós, amb la finalitat de mostrar la transformació que la ciutat ha experimentat en les últimes dècades, des de la dictadura fins a la democràcia. La dinamització de l’exposició va ser encomanada a Ans Educació, que va analitzar els continguts per adaptar-los als alumnes de 4t d’ESO i batxillerat, fent un treball de contextualització i aprofundint en la història contemporània d’Espanya i Catalunya des d’una perspectiva local.

Una metodologia activa per aprofundir en la història contemporània

L’activitat es va estructurar amb una metodologia activa, de recerca i treball en grup, que va incentivar l’exposició oral dels alumnes, fomentant la crítica i la proposta de solucions per a una ciutat més democràtica. Els alumnes van poder desenvolupar una visió crítica de la societat actual, entenent que la història és una eina per entendre i canviar el present i el futur.

Durant el mes de novembre de 2022, més de 6 centres educatius de Reus van participar en l’activitat, i el professorat va poder valorar la seva experiència a través d’un vídeo explicatiu. Ans Educació, especialitzada en tallers i exposicions de temàtica històrica, es va adaptar a les particularitats de cada centre per fer l’activitat més atractiva i instructiva.

Desenvolupant els Objectius de Desenvolupament Sostenible a través de la història local

Un dels grans objectius de l’activitat va ser la promoció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través del metapensament que va aconseguir el treball dels alumnes. Així, els alumnes van poder fer propostes futures en temàtiques mediambientals, d’equitat de gènere i feminisme, distribució de la riquesa i conciliació de la vida laboral amb la lúdica i familiar, tot entroncant-se amb l’Agenda 2030.

En conclusió, la dinamització de l’exposició “Reus 1970-2020” a càrrec d’Ans Educació va ser un èxit, ja que va aconseguir involucrar l’alumnat de diversos centres educatius de Reus, que van poder aprendre història de manera lúdica i participativa, fomentant el treball en equip i el pensament crític, i promocionant els ODS per a la construcció d’una societat més justa i sostenible. La col·laboració entre la Fundació Privada Reddis, Ans Educació, el CRP Baix Camp i Reus Cultura va ser clau per a la realització d’aquesta activitat.


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Històries | Ens endinsem al mercat medieval de les puces (Vol.II)

El Mercat de les Puces

(vol. II)

Aquesta entrada és una continuació de l’anterior article sobre el comerç medieval i els seus usos recicables. Vegeu l’article.

La importància dels mercats de 2ª mà. 

Has pogut observar, com el mercat s’erigia com el centre dinamitzador de la producció i el comerç durant l’edat mitjana, dotant al concepte de compra-venda d’un significat de reaprofitament i gestió dels recursos propis. En aquest sentit, et proposo establir un nou objecte d’anàlisi per a acabar de refutar dins del teu nou ideari medieval aquesta concepció cíclica i d’allargament de vida dels productes que hi havia durant els segles finals de l’edat mitjana. A través de l’estudi que proposa Juan Vicente García Marsilla sobre les robes d’ocasió a la València del segle XIV i XV descobrirem l’ús de la moda a les societats urbanes medievals, posant d’exemples ciutats molt properes com Barcelona o València.

Els mercats d’ocasió de les ciutats eren un focus de moviment i relacions socials de la vida urbana, on es produïen intercanvis, compres i grans transaccions. Gràcies a aquesta mobilitat social, s’han trobat moltes fonts escrites que ens parlen dels moviments que es realitzaven en aquestes places de pobles i ciutats de la Corona d’Aragó. Son coneguts els mercats d’ocasió de roba, també dits com els mercats de les puces com a punts clau d’aquestes transaccions, sobretot amb la compra-venda de peces de roba de segona mà que provenien de difunts de tots els estaments socials de la ciutat. A mode de subhasta, organitzada per jurats de la ciutat, un notari o corredor venia els inventaris post-mortem que no s’havien especificat a l’herència. Gràcies a això, ens trobàvem amb un mercat molt ampli, amb tela de tots tipus: vella, nova, de seda, de cotó…a l’abast de tothom qui tingués diners en metàl·lic per unir-se a la licitació. S’ha de pensar que molta d’aquesta roba que es venia era per necessitat dels més pobres per poder pagar l’enterrament del seu difunt: aconseguir diners en metàl·lic ajudava a poder pagar ràpidament les despeses d’aquell funeral que s’havia de fer amb rapidesa.

Què és el mercat de les puces?

Son mercats medievals on abastien a la tota la població de productes de segona mà que deixaven els difunts. Alguns productes com roba o aixovars eren adquirits per classes amb menys poder adquisitiu a moda de “outlet” actual. D’altres productes que no es podien vestir, es reutilitzaven com a retalls per parxejar algunes robes dels més pobres. 

Vendre productes a ciutats com València, Barcelona o Palma va implicar l’existència d’oficis externs què ajudaven a crear una economia al voltant d’aquest mercat. En destaquem:

  • Notaris, realitzaven l’inventari d’aquells productes deixats pels difunts que anaven a ser venuts.
  • Els Pellers, un dels oficis més destacats, compraven i venien a l’engròs.
  • El Curador de l’Encant, qui s’encarregava per vetllar que la roba arribava perfecte al mercat. 

Un dels temes més interessants d’aquests mercats era que generaven tot una economia que implicava a moltes persones de la ciutat, tal i com he explicat a l’anterior post amb el punt sobre la re-utilització. En aquest sentit, trobem que dins la Barcelona del segle XIV, existia la figura del curador de l’encant qui s’encarregava per vetllar que la roba o bé algun aixovar -que també es venia al mercat- no fos robat o malmès. Per això, aquesta figura a vegades contractava una sèrie de persones encarregades de la neteja dels productes per a que no hi haguessin puces que baixessin el preu de l’objecte. En aquest sentit, resulta interessant fixar-se en la roba dels més rics de la ciutat, qui en comparació amb altres estaments socials més baixos, no deixaven tanta roba a vendre sinó que la que hi posaven al mercat era de qualitat i més cara.

Així, els estaments socials amb menys poder adquisitiu podien accedir a la compra de robes d’altres estaments superiors, trobant-se amb situacions tals com on un notari o mercader es podia costejar la compra de teles d’importació o folres amb pells, accedint així a la moda dels més poderosos. Per contra, les persones més pobres de la societat urbana accedien a tot tipus de roba més modesta, propera i fins i tot vella. Per aquest motiu van aparèixer figures que van guanyar molta fama i fortuna en aquets mercats com eren els pellers, qui venien en massa totes aquelles robes que compraven als mercats de les puces o com ens indica l’autora, abans de fer la venda les transformaven per poder-les vendre en un producte diferent, iniciant així una petita roda circular de donar vida als productes que es trobaven. Sembla mentida, però els pellers van anar agafant fortuna a les ciutats medievals com València, i se’n sap d’alguns casos com el de Mateu Simó (1368) qui contribuí en 300 sous de préstec per a la Corona en la seva guerra a Sardenya. També es destaca que d’aquest ofici, que serà molt apreciat a finals de l’edat mitjana, va sorgir de manera espontània en els inicis de l’arribada en massa a les ciutats, i és té constància a la mateixa ciutat valenciana que dones com Estefanía, coneguda com la Pellera (1284) actuava sola a les subhastes dels mercats de les puces de la ciutat. A mesura que passen els segles, els pellers es comencen agrupar en gremis per guanyar poder i influència, aconseguint que perdi força el paper de les dones.  

Amb tot aquest moviment de compra-venta,la  transformació de roba va estimular una economia circular a l’abast de totes les classes estamentals, centrada en els mercats de segona mà que va crear noves tendències en la moda. Tothom podia accedir i transformar-la i evolucionar-la. I tot allò que estava desgastat (destinat a la supervivència) es reciclava en fundes de coixins o pegats per la roba trencada. Cotoners, corretgers, sabaters o els mateixos drapers van poder accedir a un material i donar-li un segon ús, però aquest cop creant tendències innovadores en la moda i evolucionant la indústria sostenible de la roba i el teixit.

Recapitulem

Sovint tenim tendència a pensar que tot allò que hem de solucionar ho fem amb invencions del nostre present, però a vegades se’ns oblida fer una mirada al nostre passat per descobrir com amb anterioritat s’han plantejat reptes semblants als de la nostra època i s’han solucionat amb consonància de l’entorn proper. Mirar cap al nostre passat, pot significar aprendre i valorar com és possible que sigui tant fàcil “carregar-se” el nostre món, sense saber gestionar els nostres propis recursos o posar en ús tota la nostra tecnologia per aprofitar els recursos de manera sostenible i gradual. Fer una mirada a l’edat mitjana ens pot ajudar a descobrir un món proper al nostre, gestionat amb sensibilitat, precaució i modèstia, amb l’objectiu de sobreviure i pensar en un futur més segur i fiable. Amb aquest petit article queda de manifest que la pseudo-història, les mentides o falses creacions només ajuden a justificar les accions desastroses del nostre present. Aprenem del nostre passat?

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

  • VILAR, Pierre. 1988. Història de Catalunya: Volum III, l’Expansió baixmedieval. Edicions 62. Barcelona.
  • GARCÍA DE CORTÁZAR i SESMA MUÑOZ, José Ángel (bis). 2008. Manual de Historia Medieval. Alianza Editorial. Madrid. Ed. 2022.
  • MOORE, R.I. 2000. La primera Revolución europea c. 970-1215. Crítica. Barcelona. Ed. 2016.
  • PIRENNE, H. 1971, Las ciudades de la edad media. Alianza Editorial. Madrid. Ed. 1989.

  • VILLANUEVA MORTE, Concepció. 2022. “Reutilizar y reciclar. Prácticas cotidianas y modelos de negocio en el Aragón bajomedieval” a Anuario de Estudios Medievales 52/1 Ener-Junio 2022, pp- 148-184.
  • GARCÍA MARSILLA, Juan Vicente. 2022. “Ropas de ocasión y difusión de las modes en la Valencia del siglo XV” a a Anuario de Estudios Medievales 52/1 Ener-Junio 2022, pp-311-350.


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


[EntreBastidors] Com millorem una activitat educativa?

Com millorem la Gimcana Romana per a centres educatius?

Millores constants

En aquest post podeu veure com treballem a diari per millorar les activitats educatives que us proposem. Des del punt de vista de les nostres educadores, creem petits equips de treball que experimenten i condueixen activitats i que més endavant proposen reformes i canvis que tenen en comú un punt de col·laboració, d’investigació històrica i adaptació pedagògica. Aqui, l’Ona Gaseni i la Irene Sabaté, membres del #TeamAns qui ens ha proposat aquesta evolució en les activitats per a què siguin més properes i atractives per a l’alumnat i els centres educatius. Un treball molt professionalitzat que promovem des d’Ans Educació.

Un equip multi-disciplinar

Sovint pensem en que moltes de les activitats que fomentem poden adaptar-se millor a les necessitats del professorat i l’alumnat. Per aquest motiu, promovem entre els membres de l’equip d’educadores la millora activa de les actvitats amb l’objectiu de que siguin més eficients tant per qui reb la informació com per qui condeix l’activitat. En aquest sentit, cada cop més estem buscant utilitzar dinàmiques que causin un impacte inmediat a l’alumnat: els hi faci participar, escoltar activament i fomentar la participació i l’esperit crític que porten a dins. Seguint aquest línia, es promouen activitats de millora centrades en jocs, sotingudes per material de rèplica per poder descobrir com vivien abans i sobretot amb la creació de material didàctic adaptat que ens ajuda a concebre el món del passat. 

Les noves millores a la Tàrraco romana son producte d’haver realitzat moltes activitats amb els centres educatius; haver observat l’actitud de l’alumant davant les activitats i també haver recollit les opinions del professorat participant. A través d’aquest treball, el nostre equip d’educadores es posa en marxa per diagnosticar les possibles millores i fer-les efectives. En aquest cas, han treballat en el projecte la Irene Sabaté, historiadora per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Ona Gaseni, graduada en Pedagogia per la URV. Les educadores tenen l’oportunitat de poder avançar un petit projecte sota la seva perpectiva i experiència, formant un equip de col·laboració que ha donat com a resultat la millora de la Gimcana Romana. Mentre la Irene es focalitzava en la precisió històrica a través d’una investigació exhaustiva i amb l’ajuda del Catedràtic d’Història Antiga, Joaquin Ruiz de Arbulo, professorar de la mateixa Universitat, l’Ona integrava les dinàmiques propostes segons l’edat de l’alumnat participant. La motricitat, la capacitat de lectura i també pensant molt en la mobilitat i Necessitats Especials de l’alumnat han anat construïnt aquesta activitat sota supervisió de tot l’equip d’Ans Educació.

El resultat final és molt exitant i per fer-ho del tot real, tot el material creat serà dissenyat per la Carlota, la nostra i·lustradora i imprès amb tècniques de làser que ajudaran a fer real unes idees molt innovadores.

Per acabar…

Com a resum, us podem comentar que estem complint una de les nostres màximes quan vam crear aquest projecte: anar millorant poc a poc i amb bona lletra les activitats edcuatives a través d’un treball cooperatiu entre diferents disciplines. Els anys d’experiència col·laborant a Tàrraco Viva i l’experiència personal ens ha ajudat a poder treballar des d’aquest perfil. 

Estem molt emocionats i creiem que l’activitat serà molt bonia per a tot l’alumnat de primària i secundària per això us animem a que li feu un cop d’ull per saber com funciona. Hi estarem encantats. 

Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Felicitació | Un nadal molt especial amb Ans Educació

Us desitgem

Un Nadal molt especial!

i un Feliç 2023

Benvolgudes

Avui us volem agraïr la vostra participació, suport i col·laboració amb el projecte cultural d’Ans Educació durant aquest 2022. Per això us ho volem agraïr amb aquest petit video que us hem preparat.

Moltes gràcies a tothom.

L’equip d’Ans Educació


Històries | Ens endinsem al mercat medieval de les puces (Vol.I)

El Mercat de les Puces (vol. I)

El passat no és tant fosc.

Al llarg d’aquest 2023 i durant els pròxims anys se’ns farà familiar algunes paraules com ètica social i mediambiental, obsolescència programada, l’economia circular, la reducció del consum diàri o la gestió dels nostres residus, entre moltes d’altres. Tal i com indiquen molts informes mediambientals, el nostre sistema es troba en un desequilibri natural sense precedents i cal posar-li remei quan abans millor. En aquest sentit, hem pogut veure com molts governs del nostre entorn occidental s’adhereixen a programes que busquen reduïr la negativitat de la petjada humana al planeta Terra com és l’exemple de l’Agenda 2030, promoguda per les Nacions Unides. Seguint aquesta línia d’implementació, algunes institucions, petits governs i entitats locals planifiquen els seus programes d’actuació sota la llicència de l’anomenada Agenda 2030, per aconseguir un món millor a finals de la dècada dels vint.

Sota aquesta linia és promouen accions de sensibilització com aquelles que fan referència al consum i la producció responsables, la gestió del nostre ecosistema o bé una acció per la millora del clima. Tot passa per aconseguir un món millor a finals d’aquesta dècada. Però t’has preguntat mai si totes aquestes noves pràctiques son inherents a l’ésser humà? En aquest petit article farem una volta per la història, concretament a l’edat mitjana, per descobrir com en aquestes societats passades hem sigut capaces de mantenir un sistema amb una economia circular, sostenible i innovadora. Estàs preparada?

Quan mirem endarrere en el temps, solem agafar de referència escenes de pel·lícules, series o algunes històries que el professor ens explicava a classe mentre érem petits. En aquest imaginari se’ns fa l’idea com abans de la Industrialització (s. XVIII-XIX) no es tenia cura dels objectes personals, ni hi havia cap tipus d’estratègia econòmica o tampoc cap ordre social regulat de causa i conseqüència. Societats com els Ibers, els Romans i sobretot aquelles de l’època medieval son sovint acusades per l’actual ordre social com a pobles destralers, desorganitzats i que sobrevivien amb allò que podien. Segurament hi ha alguns aspectes dels anomenats aquí que podríem donar per cert, però no abans sense matisar en el seu contingut. Nombroses historiadores treballen a diari per posar llum a la foscor que s’ha creat al llarg del temps, mostrant que procedim de societats que sabien i podien gestionar els seus propis recursos, que respectaven el seu entorn i creaven i produïen productes innovadors i tecnològics.

Algunes rutes de comerç durant l’edat mitjana

Avui en dia reconeixem que el comerç és una font d’enriquiment que fa possible la producció en massa i que el consumisme que l’acompanya sigui un dels referents de la nostra economia. Si ho comparem amb altres etapes històriques, el comerç també ha sigut un punt important de les economies del passat a mesura que s’han traçat carreteres, rutes de navegació o intercanvis entre territoris molt diferents. Durant la llarga edat mitjana, el comerç va ser una peça clau del seu teixit productiu, produint-se una primera etapa on s’intercanviaven productes entre territoris molt propers a través de viles i pobles. Més endavant, cap al segle XII,  s’acava donant un nou pas a una diferent etapa d’expansió comercial, on centenars de teixits arribaven a les incipients ciutats del continent europeu omplint-se de població arribada del camp amb l’expectativa de trobar millors condicions laborals.  Sense aquestes dinàmiques no es podria haver traginat amb alguns teixits de la ruta de la seda o metalls preciosos de zones del nord d’Europa.

És en aquest nou context espansiu on apareixen enclauaments importants com Londres, Bruges, Venècia, Florència, Nuremberg o l’actual capital del país, Barcelona, uns indrets depenents de les rutes comercials marítimes i de mercats regionals com per exemple la Ruta de la Hansa al Bàltic, l’anomenada Ruta de la Seda que arribarà a fins a l’actual Xina o les rutes que comerciaven amb el món àrab i Constantinoble.

A finals del període, durant els segles XIV-XV, la Corona d’Aragó disposava també d’altres demarcacions comercials destacades a part de la barcelonina: el port de Cotlliure (a l’actual Catalunya Nord), el de Tortosa quan encara el riu Ebre era navegable, el de Palma de Mallorca i sobretot el de València, del qual farem destacades referències més endavant per les seves nombroses aparicions en fonts històriques. Sense aquestes infraestructures d’entrada i sortida de materials no es podien haver format grans nuclis urbans a prop d’aquests indrets, ni s’hagués arribat mai a destacar la creació d’una economia circular i sostenible entorn a aquests productes.

Estratègies de reciclatge durant “l’època fosca”

En el nostre món de consum i de creació de nous productes en massa amb matèries derivades de combustibles fòssils, està de moda cercar mercats de segona mà per tal de consumir roba o elements ja usats per altres persones. Així neixen dos conceptes molt moderns com és el “d’antic” i el de “vell”, sent provable accedim en els mercats de segona mà per buscar coses antigues que ens serveixen per donar una contra-resposta al sistema consumista o bé per vulgaritzar un tipus d’esnobisme i diferenciar-se de la resta de persones del nostre entorn.

És sabut que durant el període medieval, l’escassetat de materials era molt present en el dia a dia de les poblacions i això afectava molt a la producció i la mateixa fabricació de nous productes. Quan en els nostres temps viatgem i descobrim una Catedral, un antic convent o unes muralles de l’edat mitjana, sovint podem observar com hi ha hagut una reutilització de materials d’altres etapes històriques, o bé trobem elements que pertanyen al mateix moment històric estant presents en altres contextos socials i culturals. Un cas evident de tot això, és com s’utilitzava l’art islàmic com a trofeu en esglésies per demostrar que havien superat a la seva competència religiosa o un altre cas destacat és quan s’utilitzaven peces de l’art greco-llatí en santuaris cristians amb l’objectiu de reverenciar les seves formes i magnituds construïdes durant el passat. La connexió del món clàssic a l’edat mitjana mai es va perdre i poc a poc es creava una petita economia de re-aprofitament amb un significat clau: simbolitzar el poder. Però també ens hem de preguntar que succeïa amb la resta de materials que s’utilitzaven en quotidianitat durant aquella època com les teles, el bestiar, les teules o les campanes: és reaprofitaven per simbolisme o per necessitat?

Els mercats de les grans ciutats van esdevenir un element clau en el dinamisme comercial per poder sostindre l’estat d’una economia sostenible. En els establiments és podien trobar tota classe de productes que provenien de diferents indrets del món o que es creaven a la mateixa ciutat a través de la mà d’obra gremial que poblava els seus estrets carrers. Com he esmentat a l’inici d’aquesta ressenya, hi ha alguns autors que han posat de relleu algunes zones rurals i ciutats de la Corona d’Aragó per mostrar com l’economia circular era un fet molt important durant el període que avui tractem.

Podem recórrer a l’estudi que va fer Concepción Villanueva al Baix Aragó medieval on va analitzar algunes pràctiques d’aquesta economia en diferents sectors econòmics de la societat. Entre aquests, en destaco la seva apreciació sobre el sector càrnic on es va establir una economia de reciclatge amb la confecció de productes nous a partir de materials susceptibles de noves utilitats:  els carnissers estaven obligats a vendre els cuirs i les pells sobrants al sector tèxtil, els quals contractaven a blanquers que estovaven el cuir a prop dels rius per tal que els teixidors o cuireters de la mateixa ciutat podessin crear cinturons, guants, pergamins, botes o morrals per cavalls. És produïa una reconversió de productes d’un sector, en matèries primeres per un altre sector econòmic, lo que avui en dia coneixem com a simbiosis industrial. Un altre aspecte que destaca l’autora és el de la producció de candeles locals per a l’església, on els arrendataris locals obliguen als carnissers aragonesos a reservar el séu blanc (greix cru de vedella o xai) per a la fabricació de les espelmes. A mode de curiositat, també resulta interessant destacar com  algunes peces trencades de rajoles o teules es feien servir com adob pels camps o per tapar algunes teules que s’havien de refer per necessitat i escassetat de recursos; o bé com algun feligrès d’alguna parròquia local feia una donació de joies que servien per forjar una nova campana que ressonaria en lo més alt de la torre. El cas més curiós d’entre tots, era aquell que utilitzava els intestins del bestiar per confeccionar cordes d’algunes instruments musicals.

En conclusió, l’autora destaca la posada en marxa d’una economia de reutilització, de reducció del consum i creació de nous treballs i oportunitats per la gent de l’entorn i sobretot organitzada per una gestió permanent dels residus utilitzats. Ho podem resumir com un procés cultural complex que implicava que cada individu o grup social gestionés els propis residus possibilitant una economia regular en sistemes rurals i urbans, implicant l’ús de valors i emocions al no considerar algunes productes inutilitzables, allargant la seva vida útil i fent impossible la coneguda obsolescència programada, tant immersa en els nostres temps.

Queda demostrat que els nostres avantpassats de l’edat mitjana tenien una capacitat innata per analitzar les possibilitats del seu entorn i per generar una economia amb un criteri de circularitat. Disposaven d’una experiència i un coneixement sobre els cicles naturals i tècnics de les matèries primeres, sobre els seus processos de transformació i sobre les funcions de cada producte i objecte. Per moltes raons, actuaven per una necessitat evident, respectant tot allò vell i forjant un nou sentit pràctic i de reutilització a tot allò que adquirien als mercats de viles i pobles.  

Es una pròxima entrega us parlarem sobre els mercats de roba de segona mà durant l’edat mitjana i la implicació de tots els estaments de la població en ells per fer negoci: els anomenats a Catalunya com els mercats de les puces. Algunes reines feien negoci amb la venda de les seves robes i alguns comerciants podien arribar a aconseguir roba que mai haguessin pogut comprar nova. Us sona aquest comportament? Espereu a la propera versió…

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

  • VILAR, Pierre. 1988. Història de Catalunya: Volum III, l’Expansió baixmedieval. Edicions 62. Barcelona.
  • GARCÍA DE CORTÁZAR i SESMA MUÑOZ, José Ángel (bis). 2008. Manual de Historia Medieval. Alianza Editorial. Madrid. Ed. 2022.
  • MOORE, R.I. 2000. La primera Revolución europea c. 970-1215. Crítica. Barcelona. Ed. 2016.
  • PIRENNE, H. 1971, Las ciudades de la edad media. Alianza Editorial. Madrid. Ed. 1989.

  • VILLANUEVA MORTE, Concepció. 2022. “Reutilizar y reciclar. Prácticas cotidianas y modelos de negocio en el Aragón bajomedieval” a Anuario de Estudios Medievales 52/1 Ener-Junio 2022, pp- 148-184.
  • GARCÍA MARSILLA, Juan Vicente. 2022. “Ropas de ocasión y difusión de las modes en la Valencia del siglo XV” a a Anuario de Estudios Medievales 52/1 Ener-Junio 2022, pp-311-350.


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Guia de novetats | Curs 2022.23

Guia d'activitats 2022-23

Volem que el proper curs t’activis amb nosaltres. Per aquest motiu hem augmentat les activitats escolars a la majoria de nivells educatius per a que tinguis més oportunitats de fer-les amb el teu cicle. Volem que et sentis propera al projecte d’Ans Educació, que cada any guanya en visibilitat i en qualitat educativa gràcies al paper del professorat, qui ens ajudes i ens aconselles a diari amb la millora de les activitat. Per això et fem un petit resum de millores i més endavant t’expliquem aquestes novetats:

  • Hem actualitzat molts objectius de les activitats per fer-los co-partíceps de l’Agenda 2030, aportant així un valor extra als continguts i a tot allò que se’n deriva. 
  • Noves activitats de sostenibilitat mediambiental, vora la natura amb l’ajuda del Museu d’Alcover i Montblanc
  • Hem impulsat un nou programa d’activitats a la Tarragona romana que va des d’educació infantil fins a batxillerat.
  • T’agradaria conèixer una Catedral? Podràs fer-ho com si fossis un personatge medieval o fent una visita dinamitzada pels seus espais. Tu tries. 
  • Remodelació i actualització de gran part del material de les activitats.
  • Combina amb packs d’activitats els teus tallers. Escull en un mateix dia, fer dos o tres tallers diferents!

Enguany, volem tornar a crèixer, i ho volem seguir fent al teu costat.


TOTES LES NOVETATS 2022-23

SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL

ELS ROMANS DE TÀRRACO

EL MÓN MEDIEVAL

LA PREHISTÒRIA

COMBINA ACTIVITATS AMB ELS PACKS

BUSCA LA RESTA DE PROPOSTES PER AL CURS 2022/23

VES-HI

Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


El professorat opina sobre les activitats

Activitats amb criteris mesurables

Des d’Ans Educació proposem al professorat unes activitats que disposin de criteris mesurables per tal de valorar-les i poder millorar. En aquest sentit, hem cregut oportú mostrar alguns resultats sobre tot allò que opina el professorat respecte les nostres activitats en el següent gràfic. 


Participativa
Recreadora
Col·laboratives
Curricular

Un curs ple d’ajudes.

Durant l’últim curs, hem posat en marxa unes valoracions per a que el professorat pugui comentar tot allò que necessiti sobre les activitats que està realitzant amb el seu alumnat. Entre les moltes respostes que ens han ofert, en destaquen aquelles que ens ajuden a millorar els nostres tallers, analitzant les dinàmiques proposades, valorant les millores que es poden implementar o comentant sobre possibles noves oportunitats. Totes elles, son recollides mitjançant la IA, les quals ens proposen estadístiques de molt de valor que ens ajuden a complementar i dissenyar millor els tallers. En aquest sentit, hem volgut compartir amb tots vosaltres alguns resultats destacats durant el curs 21/22, on part del professorat enquestat va valorar les activitats realitzades amb els atributs exposats al gràfic. 

Propostes pel proper curs

La IA ens ha donat diferents resultats de les estadístiques realitzades. En aquest sentit, hem volgut escoltar clarament les propostes del professorat per introduir noves millores que s’han traduït en una sèrie d’ítems que es veuran reflectits en les activitats del proper curs 22/23. En aquest sentit, us mostrem alguns dels resultat produïts i que estem aplicant als tallers. 

ODS
Activitats basades en els objectius de Desenvolupament Sostenible, Agenda 2030.
Currículum
Disseny d'activitats per complementar el Currículum educatiu de l'aula
Entorn
Activitats connectades amb l'entorn social i educatiu per a treure el màxim partit a l'activitat.
Investiguem
Incentivem les activitats on col·laborar, pensar i resoldre en grup siguin les fites.

Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Taller familiar: Romani, errata corrige!

Romani, errata corrige

Avui us parlarem sobre la nostra proposta familiar al Festival romà Tarraco Viva 2022 on descobrim amb els infants com fer un bon document històric sense cometre errors de documentació. Llegeix el següent post on t’explicarem i reflexionarem sobre el paper de les ciències socials al nostre món.


Un any ple de descobriments

Aquest 2022 commemorem diferents esdeveniments arqueològics que han marcat la manera de veure i interpretar el nostre passat com a societat. Entre aquests fets, en destaquem el més mediàtic de tots i que segons les fonts va succeir a través del següent diàleg: “Hi veu res?. Sí, coses meravelloses!..” va respondre l’arqueòleg britànic Howard Carter al seu mecenes Lord Carnarvon un 26 de novembre de 1922 quan va trobar entre la poca llum una tomba a la Vall dels Reis d’Egipte les exèquies i la mòmia de faraó Tutankamón. La troballa va significar una autèntica notícia en un moment on gràcies a la tasca de la premsa, el fet es va difondre per tot l’hemisferi occidental omplint portades i notícies de diaris i debats de tota mena. El descobriment de la famosa tomba KV62 va significar un boom arqueològic sense precedents i va ajudar al finançament de centenars d’excavacions arreu del món. En realitat, ni Carter ni Lord Carnarvon se’ls considerava els grans arqueòlegs del moment, sinó persones amb insistència, tècniques rudimentàries i amb ganes de trobar fama i fortuna: anys abans de la troballa a Egipte, un altre investigador –Henrich Schliemann (1822.1890)- havia trobat l’antiga Troia (1873) al territori de l’actual Turquia. Prussià, milionari i amant de l’arqueologia, es va traslladar a Grècia per buscar la ciutat mítica de les llegendes que el seu pare l’hi explicava quan era un nen. Un cop identificat l’indret on hi va romandre Troia, el reconegut arqueòleg va començar a traficar amb peces d’alt valor arqueològic amb el govern grec a canvi de bonificacions econòmiques per a ell. Per desgràcia, el negoci, la fama i les males pràctiques eren habituals en una època on fer una troballa era més una notícia que un treball acurat.  

Amb el pas del temps, la tasca de molts d’aquests arqueòlegs s’ha posat al seu lloc, però per una raó o un altre, les seves troballes han donat un impuls a persones i professionals més preparats que ens han pogut mostrar una antiguitat plena de sorpreses i connexions entre generacions passades, presents i futures.

En aquest sentit, el Festival Tarraco Viva 2022, ha preparat una sèrie d’actes en posada del coneixement, divulgació i reflexió sobre el paper de les humanitats i les ciències socials al nostre món.

Les humanitats en un món tecnològic?

El nostre entorn està acostumat a mirar els avenços tecnològics com un element clau en el desenvolupament social, amb lo qual algunes professions relacionades amb aquests àmbits, constitueixen un ascensor de prestigi social per a qualsevol ésser humà. Per contra, és tendeix a oblidar la mirada al nostre passat com a societat, per a explicar l’actualitat o predir el nostre futur. En aquest sentit, gran part de la societat -entre elles les capes dirigents i representants de la societat- sovint obliden el paper de les ciències socials en la construcció del nostre entorn present i futur, incentivant i elaborant propostes desconnectades de la nostra realitat. Molts d’aquests errors els veiem en la nostre construcció social on diplomatures, graus i màsters relacionats amb les llengües, l’antropologia, l’art o la història disposen de poques sortides laborals.

Avui en dia podem trobar algunes feines que entrellacen el món tecnològic amb el món de les humanitats, com és l’exemple de la mateixa arqueologia o per posar un altre exemple més clàssic, el cinema. Però sense una rigorositat extrema en la tasca, no podem arribar a presentar un treball complert. Per això, la investigació, la conservació i la difusió de la història son elements clau per descobrir coses sobre nosaltres, però si no ho fem de manera correcte, la nostra mirada al passat pot resultar errònia.

Sobre aquesta última part volem parlar durant aquest Tarraco Viva 2022, posant en valor un treball rigorós que tingui en compte diferents aspectes de les ciències socials per al seu desenvolupament, entenent que en una tasca d’humanitats és necessita especialització i el treball tecnològic però també una mirada humana i social.

Rodem una pel·lícula?

La proposta d’enguany s’emmarca en realitzar un petit taller que posi en valor diferents aspectes de les ciències socials i per aquest motiu hem presentat el taller “Romani, errata corrige” adaptat als infants entre 7 i 12 anys.

En el marc incomparable i imaginatiu del Fòrum de la colònia de Tarragona, estrenem aquesta proposta d’un hora de duració que té com a objectiu que els infants – acompanyats de la família – puguin entendre la dificultat de rodar una pel·lícula i mostrar-la al públic amb tot el detall possible. Per això, aspectes com la investigació de proves reals, la mateixa restauració de peces antigues, seran parts vitals d’aquest taller engrescador. Tot això ens durà a poder rodar la pel·lícula de manera acurada, gràcies al paper d’un esbojarrat director de cinema que serà minuciós i perepunyetes amb els més petits.

Per tot aquest motius, des d’Ans Educació, hem preparat un taller variat, amb molt de material, divertit i amb un fil narratiu que enganxi a la canalla però que a la vegada els hi resulti profund i reflexiu, amb l’objectiu de resumir el veritable significat de l’edició 2022 del Tarraco Viva.

Altres projectes amb el Festival

Enguany hem estrenat proposta doble al Tarraco Viva aportant un servei de difusió històrica fora de la ciutat de Tarragona. Des de fa anys, el mateix festival proposa a poblacions dels voltants que tinguin relació amb l’antiga cultura romana com Reus, Cambrils, Torredembarra o Vila-rodona, a l’Alt Camp. Aquesta població disposa d’un antic temple romà anomenat el Columbari, on enguany hem realitzat una activitat dramatizada per a uns 120 alumnes d’entre 3 a 12 anys. “Aenigma, la prova dels Déus” ens mostrava un camperol perdut en un món ple de tecnologia al qual no pertanyia. Amb l’ajuda dels infants, el nostre barbut camperol havia de guanyar-se el favor dels Déus per tornar a l’antic món romà. Per això s’els hi va proposar diferents proves motrius, d’interpretació i col·laboració -sempre adaptades al nivell educatiu- per tal de participar i ajudar al nostre protagonista a resoldre l’enigma dels Déus romans. 

Per altre banda, Ans Educació, hem participat en anteriors edicions del festival, destacant-ne la de l’any 2021 on vam proposar el joc de pistes “Què s’ha deixat el Cèsar a la Muralla?”, on els més petits, acompanyats de les seves famílies descobrien aspectes del món romà a través del joc i el marc incomparable de les muralles de la part alta de Tarragona.

Un projecte amb el suport de:


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Històries | Reus, ciutat de dones?

Reus, una ciutat de dones?

Què hi veus en aquesta fotografia?

La fotografia que tenim present ens mostra l’indiscutible marc de la plaça Prim de Reus a inicis del segle XX. El primer pensament que ens arriba al nostre cap, després de veure els edificis i l’estàtua del famós general al bell mig de la foto, és la d’una nombrosa presència masculina fent-se una fotografia a la plaça. És ben segur que els protagonistes deurien estar uns quants minuts per a completar el procés d’aquesta fotografia… Endinsant-nos més en el context que ens mostra el marc, podem observar que hi podem distingir diferents classes socials, entre les quals trobem treballadors agraris, industrials i segurament algun burgés. Tot ells convergeixen en un espai comú, petit i delimitat en el centre d’una ciutat encara poderosa pel seu teixit industrial i agrari, el Reus d’inicis del segle XX.

Però, moltes us preguntareu…on hi ha les dones? Tenien protagonisme en aquesta etapa del Reus Industrial? Casualment a la fotografia en veiem una escorada al marc esquerre de la fotografia, símbol del poc record que s’ha donat cap a la seva presència durant la història de la nostra ciutat. Per això, en aquest post, dedicarem unes línies a explicar un episodi sorprenent i amagat on elles van marcar la història de Reus. Atentes!

Una ciutat estancada

Si ens situem en el context del 1915, hem de dir que la ciutat de Reus ja no era aquell oasis del sud de Catalunya on sorgia gran part de la producció tèxtil i agrària del país. Encara quedava gran part de l’estructura fabril construïda durant el segle XIX, una etapa on la ciutat va esdevenir el segon nucli més important de Catalunya i d’on va sorgir un lideratge cultural, polític i econòmic mai vist. D’aquesta “època d’esplendor” van sorgir personatges reconegut a les esferes europees com Antoni Gaudí, el general Prim o el mateix pintor orientalista Josep Tapiró. Les antigues fàbriques tèxtils, les bòbiles que donaven suport a la fabricació de tot tipus d’indústries diferents encara funcionaven, però no amb tanta freqüència com durant l’anterior segle.

Durant aquesta etapa, l’àrea metropolitana de Barcelona havia esdevingut el cor industrial de Catalunya, desplaçant el lideratge i la singularitat de Reus. En aquesta situació tampoc ajudava el context internacional del moment, on Espanya es mantenia neutral i aïllada durant la Gran Guerra (1914-1919), i no podia competir amb altres zones on es demanava molta producció tèxtil dirigida a la guerra. Així què la ciutat es trobava en un moment d’impàs; hi havia temporades on hi havia molta feina i d’altres on no hi havia res a treballar. La viabilitat de les fàbriques tèxtils, abans gegants, s’havia reduït molt, amb lo qual totes aquelles persones què hi treballaven, veien reduït el seu treball a la temporalitat a més de la ja coneguda precarietat laboral.

El paper de les Dones

En l’imaginari col·lectiu hi ha la imatge d’unes fàbriques plenes d’homes, en condicions sanitàries desastroses, on els fums, el soroll i la inseguretat de les màquines amenaçaven la seva integritat i que a més treballaven més de dotze hores diàries a canvi de sous irrisoris. El el conegut proletariat, que a causa de la indiferència dels propietaris de les fàbriques, iniciaran continues lluites a través de vagues i baralles als carrers per defensar els seus drets. Però on hi ha les dones, dins d’aquest imaginari?

La història, per a ser ben explicada ha de comptar amb molts elements que la completin i no solament centrar-se en un aspecte en concret. Per això, sempre s’ha comès l’error d’entendre la història des d’una perspectiva masculina i mai enfocar-la des de la visió femenina. Fa uns anys, l’historiador reusenc Albert Arnavat, en el seu treball final d’Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, va publicar el llibre Classe contra Classe (1985, A. Arnavat) on exposava una història succeïda al Reus del 1915, on es va produir un conflicte laboral de molts mesos de duració entre les treballadores tèxtils de la ciutat i els mateixos amos de les fàbriques, que és va allargar des de març fins al setembre, esdevenint el conflicte social més important del Camp de Tarragona abans de la Guerra Civil. Aquest treball d’investigació centrat en Reus, va ser un dels primers en mostrar i descriure detalladament el paper de les dones dins de la societat d’inicis del segle XX. Per primera vegada, es donava lletra i veu a aquest sector de la societat oprimit i amagat per la historiografia recent.

En el treball d’Arnavat es podia descobrir la situació social de les dones durant aquest període destacant que eren el gran gruix de proletàries de la ciutat i què patien com ningú els abusos d’un sistema social i econòmic ferotge. En les línies de la publicació podem comprovar com el seu treball a les fàbriques era indispensable per a la producció tèxtil de la ciutat però també podem veure com la seva tasca era molt poc reconeguda: moltes d’elles havien de treballar amb telers manuals a casa i cobrant una misèria dels amos de les fàbriques tèxtils; d’altres, les més joves, havien d’anar a la fàbrica a treballar una quantitat ingent d’hores a canvi d’un salari que no les ajudava a poder ser independents, sinó que només els hi servia per complementar el salari del seus pares o marits.

Davant aquesta injusta situació i les falses i reiterades promeses dels amos de les fàbriques per millorar la seva sitaucó, es va produir un canvi. Algunes d’elles – les més joves – van decidir agrupar-se en associacions (presidides per homes) on reclamaven un paper més adient per a elles; com un salari més just i unes condicions laborals més adequades.

La Vaga

Quan les negociacions no es van arribar a plantejar des de la direcció de la fàbrica més important de la ciutat, el Vapor Nou – on hi ha l’actual facultat de Medicina de Reus – les treballadores més joves de la secció de filats van iniciar una protesta contra l’amo de la fàbrica que va esdevenir la metxa del conflicte.

A mesura que les reclamacions d’aquestes joves no eren ateses, diferents àmbits laborals de la ciutat s’hi van començar a interessar i fins i tot unir. Poc a poc, amb el pas dels mesos, tot el teixit industrial tèxtil de Reus s’hi va adherir, parant per complert la producció de les fàbriques. Mentrestant, la situació als carrers era ben complexa, on la protesta i fins i tot la violència policial contra les manifestants es podia veure a diari. En aquesta línia de solidaritat i també de coherència per la lluita de drets s’hi van unir altres treballadors de la ciutat; dels sectors agraris i fins i tot comercial, paralitzant per complert durant dies la ciutat.

Amb el pas del mesos, el conflicte es va aguditzar de tal manera que va esdevenir en una vaga general que va causar moltes víctimes. Aquest episodi ens l’explica el nostre company Joan Velasco en aquest reportatge gravat per Canal Reus TV en el marc del Dia Internacional de les Dones, per donar veu a aquestes persones que són història de la ciutat però de la qual no se’n sap gairebé res.

La Vaga en una ruta

Des del mateix moment quan vam descobrir aquest episodi vam decidir presentar-lo com a part del nostre projecte de visibiltzació femenina a través de la història i amb el temps es va convertir en una ruta pels carrers de la ciutat, on descobríem els antics espais que ocupen la història del 1915 i on presentaven diferents visions d’aquells instants; la reivindicativa i la conformista, representada per un treballador de la ciutat. En el següent vídeo podeu veure una crònica de la ruta.

Reus, una ciutat en femení?

Més que una pregunta, hauria de ser una afirmació valida que és podés divulgar a tota la ciutadania, des dels ciutadans més grans fins a l’alumnat dels centres educatius. I des d’aquesta premissa, Ans Educació ha volgut difondre de manera amena i molt rigorosa el paper de les dones a la ciutat de Reus durant aquest període. Per aquest motiu s’ha treballat durant anys en diferents projectes com l’esmentada ruta (Sederes en femení) que presenta aquests episodis i espais de lluita femenina i també amb la creació d’activitats educatives que tenen les dones com a element central i que donen peu a la reflexió i la conscienciació des del passat fins al nostre present. Entre aquestes destaquem l’activitat de “Fem Safareig als Rentadors” un espai adjacent a les fàbriques tèxtils, museïtzat per l’ocasió i que ens serveix per veure el dia a dia de les dones treballadores de les fàbriques i la seva tasca domèstica sintetitzada als rentadors del barri del Carme.

Per altre banda, cal destacar que la ciutat ha tingut en altres èpoques alguns episodis remarcables que es mereixen destacar, com és l’episodi de cacera de bruixes ocorregut l’any 1548 dins la muralla medieval de Reus. Aquesta història, explicada i dinamitzada per grans i petites, es mostra el paper de la dona com a víctima d’un altre sistema basat en creences, patriarcal i molt misògina.

En definitiva, la història de la nostra ciutat ha estat plena d’episodis protagonitzats per aquest sector de la societat, molt oblidat en llibres, divulgació i publicacions. En la nostra mà està donar més visibilitat i concordança a la història de Reus, incloent el paper de les dones com element principal del seu desenvolupament històric.


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Formacions | Projecte educatiu Casa Navàs

El Projecte Pedagògic de la Casa Navàs

El context

La Casa Navàs es sitúa al cor de la ciutat de Reus (105.00 hab.), a la vora de la plaça del Mercadal on centenars de persones transiten els seus carrers a diari amb l’excusa d’anar de compres, fer una visita turística o bé tastar un vermut en alguna de les seves terrasses. Durant segles, aquest espai ha sigut el centre neuràlgic de la ciutat, on mercaders i venedors ambulans i manifestants han fet actes i activitats en els seus terrenys.

És en aquest indret on l’empresari del tèxtil Joaquim Navàs va demanar al notable arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner construir la seva casa de somni, en un espai que fos visible per tothom de la ciutat, en un lloc on la població contemplés el seu poder. Construida entre 1901 i el 1908, la Casa Navàs ha contemplat la totalitat de la vida políitica, folklorica i associativa de la ciutat de Reus, constituïnt un dels símbols més emblemàtics de la localitat. Amb el pas del temps, diferents familiars i coneguts de Navàs han habitat la casa, donant-li la mateixa calidesa que el seu primer propietari. Així que manté totes les estances i el mobiliari original; esdevenint única en la seva espècie a tota Europa.

Per la seva singularitat, posició central a la ciutat de Reus, és un dels pols d’atracció cultural i turística de la Ruta del Modernisme de la ciutat i un element estudiat per arquitectectes, artistes, historiadores i amants de la cultura.

Per això, any rere any, desenes de professionals de l’educació es pregunten si la casa podria servir com a element d’estudi per al seu alumnat.

Les necessitats

Des de l’estiu del 2018, la Casa Navàs va obrir les seves portes per dedicar-se principalment a les visites turístiques, realitzant visites en molts idiomes diferents. Però amb el pas del temps, la casa encara seguia sense estar oberta al públic infantil i juvenil, amb visites i activitats adaptades a l’alumnat i que servisin per realitzar un aprenentatge de qualitat per a l’alumnat.

Sota aquesta premisa, la direcció i tot l’equip que gestiona l’actual Casa Navàs es va posar en contacte amb Ans Educació per tal de dur a terme un projecte de formació educativa al seu equip per a que aquests podessin muntar el seu propi projecte.

L”objectiu de la proposta era realitzar una sèrie de formacions allargades en el temps sobre dos projectes educatius: d’aquesta manera, el personal de la Casa Navàs podria construir el seu propi projecte pedagògic. 

La nostra actuació

Les formacions pedagògiques van reunir un reduït grup de treball de la Casa Navàs i un grup de treball d’Ans Educació format per dos professors d’educació titolats, graduats amb la carrera d’Història i amb experiència en el món del lleure educatiu. 

Durant les primeres sessions vam establir una presa de contacte i realitzar un estudi del cas per a poder aconsellar millor sobre la forma del projecte, amb lo qual va ser imprescindible tenir present els dubtes, les ilusions i els plans de la plantilla de la Casa Navàs.

A partir d’aquest moment vam procedir a planificar les sessions: unes estarien centrades en treballar l’educació primària i secundària des de la vessant curricular, metodològica i les altres treballant l’aplicació pràctica. D’aqui havia de sorgir els següents ítems:

  • Activitat dins la Casa Navàs per a primària amb un dossier pedagògic de complement
  • Activitat dins la Casa Navàs per a secundària amb un dossier pedagògic de complement

Les formacions es van dividir per diferents dies, on treballavem aspectes pedagògics com la redacció d’una guia pre i post aula per acostar el projecte de la Casa Navàs a les escoles; i altres formacions centrades en la didàctica, el joc i la dinamització per tempos, amb l’objectiu principal de crear una activitat educativa dins de la casa.  Totes aquestes formacions van estar relacionades amb un contingut adaptat al currículum educatiu amb la ferm objectiu de què tot allò treballat a la casa tingués un punt de connexió amb allò que és treballa a l’aula.

D’aquesta manera aconseguiem un dels objectius principals: lligar l’educació formal amb el lleure educatiu. 

Les conclusions

En definitiva, resumim la nostra intervenció en els següents punts:

  • L’equip de la Casa va crear un projecte pedagògic lligat al “producte” que volia mostrar amb connexions evidents amb el món educatiu, que finalment esdevindrà el seu client. 
  • Assessorar a un equip sobre unes qüestions professionals (pedagogia) per a què amb el seu coneixement i creativitat facin el seu projecte.
    • Donar suport, contextualitzar i donar fermesa a les idees de l’equip per a la construcció del projecte. 
    • Aportar noves visions que ajudin a establir noves idees i paradigmes on treballar. 
    • L’anàlisi, la correcció, concreció i adequació del material entregat per l’equip.
  • Assessorament per a la disposició d’unes activitats amb escolars a nivell de primària com secundària. 
  • Realització d’activitats amb un estil amb sinèrgies amb les idees pedagògiques d’Ans Educació.

Un projecte amb el suport de:


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.