Guia de novetats | Curs 2022.23

Guia d'activitats 2022-23

Volem que el proper curs t’activis amb nosaltres. Per aquest motiu hem augmentat les activitats escolars a la majoria de nivells educatius per a que tinguis més oportunitats de fer-les amb el teu cicle. Volem que et sentis propera al projecte d’Ans Educació, que cada any guanya en visibilitat i en qualitat educativa gràcies al paper del professorat, qui ens ajudes i ens aconselles a diari amb la millora de les activitat. Per això et fem un petit resum de millores i més endavant t’expliquem aquestes novetats:

  • Hem actualitzat molts objectius de les activitats per fer-los co-partíceps de l’Agenda 2030, aportant així un valor extra als continguts i a tot allò que se’n deriva. 
  • Noves activitats de sostenibilitat mediambiental, vora la natura amb l’ajuda del Museu d’Alcover i Montblanc
  • Hem impulsat un nou programa d’activitats a la Tarragona romana que va des d’educació infantil fins a batxillerat.
  • T’agradaria conèixer una Catedral? Podràs fer-ho com si fossis un personatge medieval o fent una visita dinamitzada pels seus espais. Tu tries. 
  • Remodelació i actualització de gran part del material de les activitats.
  • Combina amb packs d’activitats els teus tallers. Escull en un mateix dia, fer dos o tres tallers diferents!

Enguany, volem tornar a crèixer, i ho volem seguir fent al teu costat.


TOTES LES NOVETATS 2022-23

SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL

ELS ROMANS DE TÀRRACO

EL MÓN MEDIEVAL

LA PREHISTÒRIA

COMBINA ACTIVITATS AMB ELS PACKS

BUSCA LA RESTA DE PROPOSTES PER AL CURS 2022/23

VES-HI

Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


El professorat opina sobre les activitats

Activitats amb criteris mesurables

Des d’Ans Educació proposem al professorat unes activitats que disposin de criteris mesurables per tal de valorar-les i poder millorar. En aquest sentit, hem cregut oportú mostrar alguns resultats sobre tot allò que opina el professorat respecte les nostres activitats en el següent gràfic. 


Participativa
Recreadora
Col·laboratives
Curricular

Un curs ple d’ajudes.

Durant l’últim curs, hem posat en marxa unes valoracions per a que el professorat pugui comentar tot allò que necessiti sobre les activitats que està realitzant amb el seu alumnat. Entre les moltes respostes que ens han ofert, en destaquen aquelles que ens ajuden a millorar els nostres tallers, analitzant les dinàmiques proposades, valorant les millores que es poden implementar o comentant sobre possibles noves oportunitats. Totes elles, son recollides mitjançant la IA, les quals ens proposen estadístiques de molt de valor que ens ajuden a complementar i dissenyar millor els tallers. En aquest sentit, hem volgut compartir amb tots vosaltres alguns resultats destacats durant el curs 21/22, on part del professorat enquestat va valorar les activitats realitzades amb els atributs exposats al gràfic. 

Propostes pel proper curs

La IA ens ha donat diferents resultats de les estadístiques realitzades. En aquest sentit, hem volgut escoltar clarament les propostes del professorat per introduir noves millores que s’han traduït en una sèrie d’ítems que es veuran reflectits en les activitats del proper curs 22/23. En aquest sentit, us mostrem alguns dels resultat produïts i que estem aplicant als tallers. 

ODS
Activitats basades en els objectius de Desenvolupament Sostenible, Agenda 2030.
Currículum
Disseny d'activitats per complementar el Currículum educatiu de l'aula
Entorn
Activitats connectades amb l'entorn social i educatiu per a treure el màxim partit a l'activitat.
Investiguem
Incentivem les activitats on col·laborar, pensar i resoldre en grup siguin les fites.

Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Taller familiar: Romani, errata corrige!

Romani, errata corrige

Avui us parlarem sobre la nostra proposta familiar al Festival romà Tarraco Viva 2022 on descobrim amb els infants com fer un bon document històric sense cometre errors de documentació. Llegeix el següent post on t’explicarem i reflexionarem sobre el paper de les ciències socials al nostre món.


Un any ple de descobriments

Aquest 2022 commemorem diferents esdeveniments arqueològics que han marcat la manera de veure i interpretar el nostre passat com a societat. Entre aquests fets, en destaquem el més mediàtic de tots i que segons les fonts va succeir a través del següent diàleg: “Hi veu res?. Sí, coses meravelloses!..” va respondre l’arqueòleg britànic Howard Carter al seu mecenes Lord Carnarvon un 26 de novembre de 1922 quan va trobar entre la poca llum una tomba a la Vall dels Reis d’Egipte les exèquies i la mòmia de faraó Tutankamón. La troballa va significar una autèntica notícia en un moment on gràcies a la tasca de la premsa, el fet es va difondre per tot l’hemisferi occidental omplint portades i notícies de diaris i debats de tota mena. El descobriment de la famosa tomba KV62 va significar un boom arqueològic sense precedents i va ajudar al finançament de centenars d’excavacions arreu del món. En realitat, ni Carter ni Lord Carnarvon se’ls considerava els grans arqueòlegs del moment, sinó persones amb insistència, tècniques rudimentàries i amb ganes de trobar fama i fortuna: anys abans de la troballa a Egipte, un altre investigador –Henrich Schliemann (1822.1890)- havia trobat l’antiga Troia (1873) al territori de l’actual Turquia. Prussià, milionari i amant de l’arqueologia, es va traslladar a Grècia per buscar la ciutat mítica de les llegendes que el seu pare l’hi explicava quan era un nen. Un cop identificat l’indret on hi va romandre Troia, el reconegut arqueòleg va començar a traficar amb peces d’alt valor arqueològic amb el govern grec a canvi de bonificacions econòmiques per a ell. Per desgràcia, el negoci, la fama i les males pràctiques eren habituals en una època on fer una troballa era més una notícia que un treball acurat.  

Amb el pas del temps, la tasca de molts d’aquests arqueòlegs s’ha posat al seu lloc, però per una raó o un altre, les seves troballes han donat un impuls a persones i professionals més preparats que ens han pogut mostrar una antiguitat plena de sorpreses i connexions entre generacions passades, presents i futures.

En aquest sentit, el Festival Tarraco Viva 2022, ha preparat una sèrie d’actes en posada del coneixement, divulgació i reflexió sobre el paper de les humanitats i les ciències socials al nostre món.

Les humanitats en un món tecnològic?

El nostre entorn està acostumat a mirar els avenços tecnològics com un element clau en el desenvolupament social, amb lo qual algunes professions relacionades amb aquests àmbits, constitueixen un ascensor de prestigi social per a qualsevol ésser humà. Per contra, és tendeix a oblidar la mirada al nostre passat com a societat, per a explicar l’actualitat o predir el nostre futur. En aquest sentit, gran part de la societat -entre elles les capes dirigents i representants de la societat- sovint obliden el paper de les ciències socials en la construcció del nostre entorn present i futur, incentivant i elaborant propostes desconnectades de la nostra realitat. Molts d’aquests errors els veiem en la nostre construcció social on diplomatures, graus i màsters relacionats amb les llengües, l’antropologia, l’art o la història disposen de poques sortides laborals.

Avui en dia podem trobar algunes feines que entrellacen el món tecnològic amb el món de les humanitats, com és l’exemple de la mateixa arqueologia o per posar un altre exemple més clàssic, el cinema. Però sense una rigorositat extrema en la tasca, no podem arribar a presentar un treball complert. Per això, la investigació, la conservació i la difusió de la història son elements clau per descobrir coses sobre nosaltres, però si no ho fem de manera correcte, la nostra mirada al passat pot resultar errònia.

Sobre aquesta última part volem parlar durant aquest Tarraco Viva 2022, posant en valor un treball rigorós que tingui en compte diferents aspectes de les ciències socials per al seu desenvolupament, entenent que en una tasca d’humanitats és necessita especialització i el treball tecnològic però també una mirada humana i social.

Rodem una pel·lícula?

La proposta d’enguany s’emmarca en realitzar un petit taller que posi en valor diferents aspectes de les ciències socials i per aquest motiu hem presentat el taller “Romani, errata corrige” adaptat als infants entre 7 i 12 anys.

En el marc incomparable i imaginatiu del Fòrum de la colònia de Tarragona, estrenem aquesta proposta d’un hora de duració que té com a objectiu que els infants – acompanyats de la família – puguin entendre la dificultat de rodar una pel·lícula i mostrar-la al públic amb tot el detall possible. Per això, aspectes com la investigació de proves reals, la mateixa restauració de peces antigues, seran parts vitals d’aquest taller engrescador. Tot això ens durà a poder rodar la pel·lícula de manera acurada, gràcies al paper d’un esbojarrat director de cinema que serà minuciós i perepunyetes amb els més petits.

Per tot aquest motius, des d’Ans Educació, hem preparat un taller variat, amb molt de material, divertit i amb un fil narratiu que enganxi a la canalla però que a la vegada els hi resulti profund i reflexiu, amb l’objectiu de resumir el veritable significat de l’edició 2022 del Tarraco Viva.

Altres projectes amb el Festival

Enguany hem estrenat proposta doble al Tarraco Viva aportant un servei de difusió històrica fora de la ciutat de Tarragona. Des de fa anys, el mateix festival proposa a poblacions dels voltants que tinguin relació amb l’antiga cultura romana com Reus, Cambrils, Torredembarra o Vila-rodona, a l’Alt Camp. Aquesta població disposa d’un antic temple romà anomenat el Columbari, on enguany hem realitzat una activitat dramatizada per a uns 120 alumnes d’entre 3 a 12 anys. “Aenigma, la prova dels Déus” ens mostrava un camperol perdut en un món ple de tecnologia al qual no pertanyia. Amb l’ajuda dels infants, el nostre barbut camperol havia de guanyar-se el favor dels Déus per tornar a l’antic món romà. Per això s’els hi va proposar diferents proves motrius, d’interpretació i col·laboració -sempre adaptades al nivell educatiu- per tal de participar i ajudar al nostre protagonista a resoldre l’enigma dels Déus romans. 

Per altre banda, Ans Educació, hem participat en anteriors edicions del festival, destacant-ne la de l’any 2021 on vam proposar el joc de pistes “Què s’ha deixat el Cèsar a la Muralla?”, on els més petits, acompanyats de les seves famílies descobrien aspectes del món romà a través del joc i el marc incomparable de les muralles de la part alta de Tarragona.

Un projecte amb el suport de:


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Històries | Reus, ciutat de dones?

Reus, una ciutat de dones?

Què hi veus en aquesta fotografia?

La fotografia que tenim present ens mostra l’indiscutible marc de la plaça Prim de Reus a inicis del segle XX. El primer pensament que ens arriba al nostre cap, després de veure els edificis i l’estàtua del famós general al bell mig de la foto, és la d’una nombrosa presència masculina fent-se una fotografia a la plaça. És ben segur que els protagonistes deurien estar uns quants minuts per a completar el procés d’aquesta fotografia… Endinsant-nos més en el context que ens mostra el marc, podem observar que hi podem distingir diferents classes socials, entre les quals trobem treballadors agraris, industrials i segurament algun burgés. Tot ells convergeixen en un espai comú, petit i delimitat en el centre d’una ciutat encara poderosa pel seu teixit industrial i agrari, el Reus d’inicis del segle XX.

Però, moltes us preguntareu…on hi ha les dones? Tenien protagonisme en aquesta etapa del Reus Industrial? Casualment a la fotografia en veiem una escorada al marc esquerre de la fotografia, símbol del poc record que s’ha donat cap a la seva presència durant la història de la nostra ciutat. Per això, en aquest post, dedicarem unes línies a explicar un episodi sorprenent i amagat on elles van marcar la història de Reus. Atentes!

Una ciutat estancada

Si ens situem en el context del 1915, hem de dir que la ciutat de Reus ja no era aquell oasis del sud de Catalunya on sorgia gran part de la producció tèxtil i agrària del país. Encara quedava gran part de l’estructura fabril construïda durant el segle XIX, una etapa on la ciutat va esdevenir el segon nucli més important de Catalunya i d’on va sorgir un lideratge cultural, polític i econòmic mai vist. D’aquesta “època d’esplendor” van sorgir personatges reconegut a les esferes europees com Antoni Gaudí, el general Prim o el mateix pintor orientalista Josep Tapiró. Les antigues fàbriques tèxtils, les bòbiles que donaven suport a la fabricació de tot tipus d’indústries diferents encara funcionaven, però no amb tanta freqüència com durant l’anterior segle.

Durant aquesta etapa, l’àrea metropolitana de Barcelona havia esdevingut el cor industrial de Catalunya, desplaçant el lideratge i la singularitat de Reus. En aquesta situació tampoc ajudava el context internacional del moment, on Espanya es mantenia neutral i aïllada durant la Gran Guerra (1914-1919), i no podia competir amb altres zones on es demanava molta producció tèxtil dirigida a la guerra. Així què la ciutat es trobava en un moment d’impàs; hi havia temporades on hi havia molta feina i d’altres on no hi havia res a treballar. La viabilitat de les fàbriques tèxtils, abans gegants, s’havia reduït molt, amb lo qual totes aquelles persones què hi treballaven, veien reduït el seu treball a la temporalitat a més de la ja coneguda precarietat laboral.

El paper de les Dones

En l’imaginari col·lectiu hi ha la imatge d’unes fàbriques plenes d’homes, en condicions sanitàries desastroses, on els fums, el soroll i la inseguretat de les màquines amenaçaven la seva integritat i que a més treballaven més de dotze hores diàries a canvi de sous irrisoris. El el conegut proletariat, que a causa de la indiferència dels propietaris de les fàbriques, iniciaran continues lluites a través de vagues i baralles als carrers per defensar els seus drets. Però on hi ha les dones, dins d’aquest imaginari?

La història, per a ser ben explicada ha de comptar amb molts elements que la completin i no solament centrar-se en un aspecte en concret. Per això, sempre s’ha comès l’error d’entendre la història des d’una perspectiva masculina i mai enfocar-la des de la visió femenina. Fa uns anys, l’historiador reusenc Albert Arnavat, en el seu treball final d’Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, va publicar el llibre Classe contra Classe (1985, A. Arnavat) on exposava una història succeïda al Reus del 1915, on es va produir un conflicte laboral de molts mesos de duració entre les treballadores tèxtils de la ciutat i els mateixos amos de les fàbriques, que és va allargar des de març fins al setembre, esdevenint el conflicte social més important del Camp de Tarragona abans de la Guerra Civil. Aquest treball d’investigació centrat en Reus, va ser un dels primers en mostrar i descriure detalladament el paper de les dones dins de la societat d’inicis del segle XX. Per primera vegada, es donava lletra i veu a aquest sector de la societat oprimit i amagat per la historiografia recent.

En el treball d’Arnavat es podia descobrir la situació social de les dones durant aquest període destacant que eren el gran gruix de proletàries de la ciutat i què patien com ningú els abusos d’un sistema social i econòmic ferotge. En les línies de la publicació podem comprovar com el seu treball a les fàbriques era indispensable per a la producció tèxtil de la ciutat però també podem veure com la seva tasca era molt poc reconeguda: moltes d’elles havien de treballar amb telers manuals a casa i cobrant una misèria dels amos de les fàbriques tèxtils; d’altres, les més joves, havien d’anar a la fàbrica a treballar una quantitat ingent d’hores a canvi d’un salari que no les ajudava a poder ser independents, sinó que només els hi servia per complementar el salari del seus pares o marits.

Davant aquesta injusta situació i les falses i reiterades promeses dels amos de les fàbriques per millorar la seva sitaucó, es va produir un canvi. Algunes d’elles – les més joves – van decidir agrupar-se en associacions (presidides per homes) on reclamaven un paper més adient per a elles; com un salari més just i unes condicions laborals més adequades.

La Vaga

Quan les negociacions no es van arribar a plantejar des de la direcció de la fàbrica més important de la ciutat, el Vapor Nou – on hi ha l’actual facultat de Medicina de Reus – les treballadores més joves de la secció de filats van iniciar una protesta contra l’amo de la fàbrica que va esdevenir la metxa del conflicte.

A mesura que les reclamacions d’aquestes joves no eren ateses, diferents àmbits laborals de la ciutat s’hi van començar a interessar i fins i tot unir. Poc a poc, amb el pas dels mesos, tot el teixit industrial tèxtil de Reus s’hi va adherir, parant per complert la producció de les fàbriques. Mentrestant, la situació als carrers era ben complexa, on la protesta i fins i tot la violència policial contra les manifestants es podia veure a diari. En aquesta línia de solidaritat i també de coherència per la lluita de drets s’hi van unir altres treballadors de la ciutat; dels sectors agraris i fins i tot comercial, paralitzant per complert durant dies la ciutat.

Amb el pas del mesos, el conflicte es va aguditzar de tal manera que va esdevenir en una vaga general que va causar moltes víctimes. Aquest episodi ens l’explica el nostre company Joan Velasco en aquest reportatge gravat per Canal Reus TV en el marc del Dia Internacional de les Dones, per donar veu a aquestes persones que són història de la ciutat però de la qual no se’n sap gairebé res.

La Vaga en una ruta

Des del mateix moment quan vam descobrir aquest episodi vam decidir presentar-lo com a part del nostre projecte de visibiltzació femenina a través de la història i amb el temps es va convertir en una ruta pels carrers de la ciutat, on descobríem els antics espais que ocupen la història del 1915 i on presentaven diferents visions d’aquells instants; la reivindicativa i la conformista, representada per un treballador de la ciutat. En el següent vídeo podeu veure una crònica de la ruta.

Reus, una ciutat en femení?

Més que una pregunta, hauria de ser una afirmació valida que és podés divulgar a tota la ciutadania, des dels ciutadans més grans fins a l’alumnat dels centres educatius. I des d’aquesta premissa, Ans Educació ha volgut difondre de manera amena i molt rigorosa el paper de les dones a la ciutat de Reus durant aquest període. Per aquest motiu s’ha treballat durant anys en diferents projectes com l’esmentada ruta (Sederes en femení) que presenta aquests episodis i espais de lluita femenina i també amb la creació d’activitats educatives que tenen les dones com a element central i que donen peu a la reflexió i la conscienciació des del passat fins al nostre present. Entre aquestes destaquem l’activitat de “Fem Safareig als Rentadors” un espai adjacent a les fàbriques tèxtils, museïtzat per l’ocasió i que ens serveix per veure el dia a dia de les dones treballadores de les fàbriques i la seva tasca domèstica sintetitzada als rentadors del barri del Carme.

Per altre banda, cal destacar que la ciutat ha tingut en altres èpoques alguns episodis remarcables que es mereixen destacar, com és l’episodi de cacera de bruixes ocorregut l’any 1548 dins la muralla medieval de Reus. Aquesta història, explicada i dinamitzada per grans i petites, es mostra el paper de la dona com a víctima d’un altre sistema basat en creences, patriarcal i molt misògina.

En definitiva, la història de la nostra ciutat ha estat plena d’episodis protagonitzats per aquest sector de la societat, molt oblidat en llibres, divulgació i publicacions. En la nostra mà està donar més visibilitat i concordança a la història de Reus, incloent el paper de les dones com element principal del seu desenvolupament històric.


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Formacions | Projecte educatiu Casa Navàs

El Projecte Pedagògic de la Casa Navàs

El context

La Casa Navàs es sitúa al cor de la ciutat de Reus (105.00 hab.), a la vora de la plaça del Mercadal on centenars de persones transiten els seus carrers a diari amb l’excusa d’anar de compres, fer una visita turística o bé tastar un vermut en alguna de les seves terrasses. Durant segles, aquest espai ha sigut el centre neuràlgic de la ciutat, on mercaders i venedors ambulans i manifestants han fet actes i activitats en els seus terrenys.

És en aquest indret on l’empresari del tèxtil Joaquim Navàs va demanar al notable arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner construir la seva casa de somni, en un espai que fos visible per tothom de la ciutat, en un lloc on la població contemplés el seu poder. Construida entre 1901 i el 1908, la Casa Navàs ha contemplat la totalitat de la vida políitica, folklorica i associativa de la ciutat de Reus, constituïnt un dels símbols més emblemàtics de la localitat. Amb el pas del temps, diferents familiars i coneguts de Navàs han habitat la casa, donant-li la mateixa calidesa que el seu primer propietari. Així que manté totes les estances i el mobiliari original; esdevenint única en la seva espècie a tota Europa.

Per la seva singularitat, posició central a la ciutat de Reus, és un dels pols d’atracció cultural i turística de la Ruta del Modernisme de la ciutat i un element estudiat per arquitectectes, artistes, historiadores i amants de la cultura.

Per això, any rere any, desenes de professionals de l’educació es pregunten si la casa podria servir com a element d’estudi per al seu alumnat.

Les necessitats

Des de l’estiu del 2018, la Casa Navàs va obrir les seves portes per dedicar-se principalment a les visites turístiques, realitzant visites en molts idiomes diferents. Però amb el pas del temps, la casa encara seguia sense estar oberta al públic infantil i juvenil, amb visites i activitats adaptades a l’alumnat i que servisin per realitzar un aprenentatge de qualitat per a l’alumnat.

Sota aquesta premisa, la direcció i tot l’equip que gestiona l’actual Casa Navàs es va posar en contacte amb Ans Educació per tal de dur a terme un projecte de formació educativa al seu equip per a que aquests podessin muntar el seu propi projecte.

L”objectiu de la proposta era realitzar una sèrie de formacions allargades en el temps sobre dos projectes educatius: d’aquesta manera, el personal de la Casa Navàs podria construir el seu propi projecte pedagògic. 

La nostra actuació

Les formacions pedagògiques van reunir un reduït grup de treball de la Casa Navàs i un grup de treball d’Ans Educació format per dos professors d’educació titolats, graduats amb la carrera d’Història i amb experiència en el món del lleure educatiu. 

Durant les primeres sessions vam establir una presa de contacte i realitzar un estudi del cas per a poder aconsellar millor sobre la forma del projecte, amb lo qual va ser imprescindible tenir present els dubtes, les ilusions i els plans de la plantilla de la Casa Navàs.

A partir d’aquest moment vam procedir a planificar les sessions: unes estarien centrades en treballar l’educació primària i secundària des de la vessant curricular, metodològica i les altres treballant l’aplicació pràctica. D’aqui havia de sorgir els següents ítems:

  • Activitat dins la Casa Navàs per a primària amb un dossier pedagògic de complement
  • Activitat dins la Casa Navàs per a secundària amb un dossier pedagògic de complement

Les formacions es van dividir per diferents dies, on treballavem aspectes pedagògics com la redacció d’una guia pre i post aula per acostar el projecte de la Casa Navàs a les escoles; i altres formacions centrades en la didàctica, el joc i la dinamització per tempos, amb l’objectiu principal de crear una activitat educativa dins de la casa.  Totes aquestes formacions van estar relacionades amb un contingut adaptat al currículum educatiu amb la ferm objectiu de què tot allò treballat a la casa tingués un punt de connexió amb allò que és treballa a l’aula.

D’aquesta manera aconseguiem un dels objectius principals: lligar l’educació formal amb el lleure educatiu. 

Les conclusions

En definitiva, resumim la nostra intervenció en els següents punts:

  • L’equip de la Casa va crear un projecte pedagògic lligat al “producte” que volia mostrar amb connexions evidents amb el món educatiu, que finalment esdevindrà el seu client. 
  • Assessorar a un equip sobre unes qüestions professionals (pedagogia) per a què amb el seu coneixement i creativitat facin el seu projecte.
    • Donar suport, contextualitzar i donar fermesa a les idees de l’equip per a la construcció del projecte. 
    • Aportar noves visions que ajudin a establir noves idees i paradigmes on treballar. 
    • L’anàlisi, la correcció, concreció i adequació del material entregat per l’equip.
  • Assessorament per a la disposició d’unes activitats amb escolars a nivell de primària com secundària. 
  • Realització d’activitats amb un estil amb sinèrgies amb les idees pedagògiques d’Ans Educació.

Un projecte amb el suport de:


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Nominats als premis #Imprescindibles de Reus

Ans Educació als premis de Reus

Som #Imprescindibles de Reus

Cada any el Canal Reus Televisió celebra els premis Imprescindibles amb l’objectiu de guardonar les persones, projectes o entitats que sovint de manera desinteressada ajuden a mantenir el pols vital de l’entorn del Baix Camp sent la ciutadania qui proposi les candidatures i n’esculli els preferits. Un cop assolida la 6a edició, els Imprescindibles de Canal Reus són un dels premis més arrelats i consolidats del nostre territori, que ha permès posar en valor a més de 50 entitats reconegudes com el motor ciutadà, social i cultural de Reus i el Baix Camp.

El funcionament consta d’un procés participatiu ciutadà. Per tant, són les entitats i els ciutadans qui ens fan conèixer els 10 imprescindibles; aquells que, durant tots aquests anys, han estat treballant per afavorir la societat i sovint ho han fet en veu baixa. Des que es va crear l’any 2013 s’ha convertit en l’esdeveniment de l’any a Reus i a la comarca. Una festa per reconèixer la tasca i esforç d’entitats, projectes i persones de Reus i el Baix Camp que també combina espectacle, emoció, humor i diversió.

Aquest 2021, la nostra empresa ha sigut nominada en la categoria d’Educació on tenim la següent descripció:

“… És un projecte que busca divulgar cultura des de l’educació, amb una mirada a tot el fet relacionat amb el patrimoni. La imaginació i la creació són les eines per transportar el públic a diferents mons”. 

Des de la direcció d’Ans Educació estem molt contents i sabem que això ha estat possible en bona part gràcies a la confiança que heu dipositat en les nostres activitats i rutes! Saber que la nostra manera de treballar la cultura i el patrimoni és útil i a sobre agrada i diverteix, és un premi en si mateix. Així que de part de tot l’equip, moltíssimes gràcies!

 

Com això d’expressar les nostres emocions ens agrada, aqui us deixem el nostre estat!

Orgullosos
Emocionats
Contents

Però això no acaba aquí!Si seguiu aquest enllaç i voteu la opció “Ans educació”, podem sortir-ne guanyadors! Seria un gran honor que la societat de la nostra ciutat reconeguès la nostra tasca divulgadora amb la cultura i l’educació. 

Son sis anys de projecte i cada vegada creixem més, això és gràcies a la feina realitzada però sobretot gràcies al recolzament de les persones, professionals i institucions que ens ajuden a superar i encarar el nostre futur. En definitiva, esperem que aquesta nominació ens serveixi per crèixer més i millor!  

Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Descobrim la nova ruta de l'Aigua

S'inicia la Ruta de l'aigua

Descobrir l’aigua a través dels sentits

Aquest 2022 presentem una activitat participativa basada en la concepció del teatre com a recurs educatiu, on els elements reals estan vinculats als aspectes naturals i al vincle de l’ésser humà amb ells, destacant el paper de l’ai-gua com a element de connexió. 

Dins del marc del projecte del Fons FEDER de la Boca de la Mina que gestionem i explotem s’ha creat una ruta teatralitzada amb un recorregut que porta al grup al llarg del passeig fins a arribar a la Boca de la Mina, aturant-se en els puntsd’interès, descrivint-los i recitant un poe- ma en cadascun d’ells amb la temàtica de l’aigua. La informació objectiva que es mostra es centra en les característiques físiques diferencials del lloc i la seva relació amb l’aigua -d’on ve o venia l’aigua, el vincle amb els habitants de Reus i la importància que tenia en el pas-sat-. A més cada punt d’interès es vincula a un dels cinc sentits, que s’estimulen  mitjançant una dinàmica particular en cada cas.

La finalitat amb aquesta activitat és combinar els conceptes tècnics i històrics, la poesia i l’experiència sensitiva per aconseguir una idea que ens acosti a entendre per què un element incolor, inodor i insípid té tanta importància.

Diversitat funcional

La Ruta és marca com a objectiu principal la participació de diferents grups d’edat, gènere i procedència, donant prioritat a grups amb diversitat funcional a través de la tècnica del teatre inclusiu, executada per especialistes com l’actriu Maria Bravo, qui adapta el contingut de la ruta i la dinamitza en funció de les necessitats del grup. 

En aquest sentit, hi ha completada una programació de vint-i-nou dies de passis diferents centrats en aquets grups, on associacions de persones amb síndrome d’Asperger, TEA, Down o grups de la ONCE venen a participar.

També s’han inclòs grups veïnals: des d’agrupacions de centres cívics a formacions de barris de la perifèria de la ciutat amb l’objectiu de realitzar una activitat inclusiva i molt participativa. Tampoc s’han deixat de banda alguns centres educatius, que han demanat realitzar aquesta activitat dins la formació reglada, ja molts treballen l’espai de la Boca de la Mina de Reus com a indret de desenvolupament motriu, de consciència i entorn dels seus projectes educatius. 

Poesia i sentits a través de la història i el present. 

L’activitat gira en torn a una goteta molt important per la ciutat: l’aigua, qui ens mostra el camí de la consciència i el respecte ecològics de la ciutat, dins d’un entorn dissenyat que té com a objectiu el creixement intel·ligent, sostenible i integrador del territori,  centrat en la protecció i el desenvolupament del patrimoni natural i cultural. 

A través de la poesía d’autors reconeguts i locals com Gabriel i Ferrater i sentits tals com la oïda, el gust, el tacte o l’olfacte es treballen aspectes visuals i relacionats amb l’aigua com les basses de l’entorn, el clor de les aigües o les fonts emblemàtiques i modernistes que disposa el passeig, sense oblidar-nos dels seus camps de flors, jardins agraris i arbres centenaris. 

L’activitat és una síntesis per valorar el greu problema de la zona peri-urbana de Reus al llarg de la història on l’escassetat d’importants recursos naturals (rius i pantans) han dut a ser una ciutat amb molta escassetat d’aigua a través dels temps. En aquest sentit, amb la construcció del mateix passeig es va poder donar solucions a la població gràcies a l’arribada de l’aigua del pantà de Riudecanyes (promogut per reusencs) i en els segles anteriors, amb la recollida d’aigua des de barrancs i rieres properes que abastien la zona d’aigua malgrat les èpoques d’escassetat. 

Un projecte per a conscienciar-nos

Des d’Ans Educació prenem aquest projecte com un punt de continuitat en el nostra projecte verd que busca treballar els valors des de l’actualitat amb una mirada al passat comú. Així que, juntament amb altres propostes com les del Parc Samà o el Reus és comerç, treballem inter-disciplinariament els valors amb diferents grups d’edat i conscienciant i divulgant les riqueses del nostre entorn. 

A tot això, les ciutadanes també podran gaudir de la proposta ja que s’han obert diferents dates per venir en familia, amics o acompanyants a la ruta. Per això la setmana del Dia Mundial de l’Aigua (el dia 19 i 22 de març) s’han obert noves rutes per a gaudir de les activitats matí i tarda. A més, es donarà cobertura per les festes majors de la ciutat al mes de juny (Sant Pere 2022) on també s’han obert noves convocatòries el dia 27 a la tarda, per gaudir d’uan jornada de calor, germandat i consciència pel nostre entorn. 

Son partners en aquest nostre projecte:


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Projectes Singulars | Què és una Bòbila?

Un indret que sorprèn

La ciutat de Reus és coneguda per la seva capacitat econòmica al llarg dels segles. Des de ben entrada l’edat mitjana, la ciutat ha comptat amb una dinamització comercial i industrial que l’ha fet ser un dels centres neuràlgics, culturals i econòmics de la demarcació. Aquest fet, perllongat en el temps, ha estat possible gràcies a la capacitat d’adaptació dels seus habitants al llarg de la història. Com ens explica el conservador del Museu Salvador Vilaseca i expert en diferents qüestions de Reus, Jaume Massó:

Reus sempre ha tingut molts diverses indústries: al segle XVIII amb l’aiguardent, al segle XIX amb els tèxtils, i quan tot semblava que entrava en crisi, el teixit de la ciutat es reconvertia en fàbriques de productes alimentaris i de tota altra mena (inclosa la maquinària), i també en una dinamització de botigues i de comerços única en el territori.”

I en aquest context de reciclatge és on trobem la Bòbila del Sugranyes, un equipament avui parcialment reconstruit, gràcies a un Fons FEDER de la Unió Europea l’any 2011, que representa un dels edificis patrimonials i industrialsmés espectaculars del context català. 

Els orígens

La segona meitat del segle XIX, està caracteritzada per un gran augment demogràfic a la ciutat de Reus, conseqüència del seu lideratge polític, econòmic i social. D’allà van sorgir figures reconegudes com Joan Prim, industrials com Josep Maria Tarrats i comerciants com Joaquim Navàs. En aquesta línia de creixement, la ciutat era un nucli industrial de suma importància per Catalunya, esdevenint la segona ciutat més important del país. Així que moltes treballadores i treballadors van venir dels camps i les terres dels voltants cap a les fàbriques tèxtils de la ciutat on van començar a malviure i treballar en condicions laborals molt deficients.  

En aquells instants del segle XIX, la ciutat era un nucli urbà petit, però en evident expansió i és aquí on trobem la figura de la Bòbila del Sugranyes. Desconeguda molta documentació sobre els seus propietaris, es coneix que cap a la dècada dels seixanta del dinou haurien establert prop de la via que enllaçava Tarragona amb Reus, una fumerade dinou metres d’alçada que amagava un forn amb capacitat per fabrica milers de maons, teules i totxos per a la ciutat. 

La connexió Reus-Prússia. 

La producció de maons, totxos i teules era molt important en una època on s’havia de construir cada cop més edifics a causa de la gran pujada de natalitat i arribada de persones als grans nuclis urbans. Fins aleshores, la majoria de forns d’argila del món necessitaven al mateix indret molta mà d’obra per construir maons. A més, molts totxos (segurament la meitat) s’acabaven llençant per ser inservibles. Algunes coccions massa llargues que provocaven tons no desitjats o fins i tot, deformacions de les peces, o la poca escalfor, feien d’aquests indrets, llocs molt poc productius. 

En aquells instants del segle XIX, la zona de Prussia, on avui en dia trobem Berlín, era una de les zones amb més creixement d’Europa. El “poble alemany” estava construint a marxes forçades la gran ciutat industrial de Berlin. En aquest context, un enginyer de la zona anomenat Heinrich Hoffmann va proposar la construcció d’un forn que fos més productiu que els altres, els coneguts com a forns continuus. Aquestes estructures, amb una base rodona, i un exterior molt reforçat permetien coure dins d’una bòbila més d’un milió de totxos a l’any, acabant per perdre entre el 10 i 15% de la producció i mostrant una gran diferència amb els antics forns, on gairebé la metitat de producció es perdia. Els anomenats “forns Hoffmann” van ser tota una revolució per a la enginyeria de l’època i es coneix que, amb l’adaptabilitat dels reusencs per al negoci que comentàvem a l’inici,  Sugranyes hi veié una oportunitat si va decidir confiar en el model Hoffman. De fet, va encertar de ple… Així neix l’actual Bòbila del Sugranyes, recuperada per a l’ocasió. 

Una ruta des de la prehistòria a la Revolució Industrial

Avui en dia, la Bòbila del Sugranyes, és un equipament municipal gestionat pel Museu Salvador Vilaseca de Reus i compta amb la nostra participació en gestió i explotació de recursos culturals, educatius i visites guiades. Aquest equipament disposa d’una col·lecció ceràmica que va des de la prehistòria fins al món industrial, mostrant algunes peces de cada època trobades en terrenys adjacents a la ciutat de Reus, amb l’objectiu de relacionar aquestes troballes amb  l’ús de la ceràmica i l’aprofitament d’aquest recurs, ja sigui cuit en focs a terra, forns senzills o grans bòbiles, com la que avui ens ocupa, al llarg de la història al nostre entorn més immediat.

Les visites: 

Mensualment oferim visites guiades a la Bòbila i per estar atents, recomanem que seguiu aquest enllaç per poder reservar la vostra plaça i descobrir aquesta joia patrimonial de la ciutat de Reus.


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


Ans Educació dinamitza la Boca de la Mina

El concurs de la Boca de la Mina

Aquest mes d’octubre, l’ajuntament de Reus va iniciar un procés de licitació pública per a la dinamització d’un projecte de rutes al nou espai de la Boca de la Mina. L’objectiu del contracte era dinamitzar dues rutes per a la població de manera molt especial: una ruta cultural sobre la memòria d’aquelles reusenques i reusencs que anaven a la Boca de la Mina durant l’època del “1900”, i un altre ruta que treballa els aspectes de l’aigua a través de la inclusió social.

La finalitat d’aquest contracte era trobar a una empresa que mantingués una programació estable i proporcionés un personal certificat de qualitat per fer aquestes dinamitzacions.

Descobreix el projecte de la Boca de la Mina

Des de fa uns anys, des de l’ajuntament de Reus ha tingut com a objectiu condicionar i dignificar l’espai de la Boca de la Mina, de gran valor natural, patrimonial i sentimental de la ciutat i afavorir-ne tots aquells usos que contribueixin a mantenir-ne la identitat. Això passa per consolidar el seu caràcter com a espai d’esbarjo i per a les activitats de pràctica esportiva i de salut respectuoses amb el medi, per promocionar els seus valors culturals i històrics, i per preservar els usos agrícoles associats, i convertir-lo en una peça central de les actuacions de preservació del medi natural.

L’actuació està inclosa dins del PO FEDER 2017-2020, que té com a objectiu el creixement intel·ligent, sostenible i integrador del territori, i de manera específica en l’eix 6, centrat en la protecció i el desenvolupament del patrimoni natural i cultural. Compta amb un pressupost de 3,1 M€, finançats a parts iguals entre l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya a través dels fons FEDER.

En aquest sentit, hem d’entendre que el passeig ha estat i és un important espai patrimonial d’esbarjo on es porten a terme els costums tradicionals, el lleure familiar i festeig de la ciutat per als reusencs i les reusenques.

Fem xarxa! Un equip ampliat per l’ocasió.

Per dur a terme aquestes dues rutes, l’equip d’Ans Educació s’ha eixamplat, obrint noves mires cap a professionals del teatre i l’educació inclusiva. Des de fa anys, el nostre projecte ha col·laborat amb petites companyies locals de teatre per dur a terme algunes rutes, espectacles complementaris o formacions. En aquest sentit, sempre ens  hem estat molt recolzats per aquest gran grup de persones que han enriquit la nostra tasca. Per tots aquest motiu vam proposar que fossin les mateixes professionals qui duguin a terme la tasca de dinamització de les rutes a la Boca de la Mina, sota la nostra gestió i compromís.

Així que durant les rutes culturals i de l’aigua us trobareu la Maria Bravo Font i la Irene Benavent, actrius consolidades a la nostra ciutat. En primer terme, serà la Maria, la cara visible de totes les rutes, recolzada per la Irene, els dies que no li sigui possible estar. En definitiva la societat reusenca estarà en bones mans.

Descobreix la ruta on t’apuntaràs!

Totes les rutes es posaran a disposició de la ciutadania reusenca i dels voltants, completant un servei a l’arc periurbà de la ciutat de Reus, el qual inclou poblacions properes. En aquest sentit, s’obrirà una programació de rutes estable el quart dissabte de cada més, exceptuant els festiu la qual ruta es traslladarà a un altre dissabte. També es posarà aquesta ruta a disposició d’associacions veïnals i entitats culturals i ciutadanes de la ciutat de Reus, establint amb les regidories pertinents una programació que doni cabuda a tots els sectors.

Per tant, com a públic d’Ans Educació podreu gaudir de la ruta cultural on l’anissera de Reus us explicarà les vivències de la seva època a través d’un recorregut molt especial per a tothom.

Recordeu que la ruta  és gratuïta i s’inicia el proper dissabte 27 de novembre amb dos torns (11 i 12h) i us podeu inscriure a través dels següents enllaços.

Amigues en el nostre projecte:


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.


La cultura torna als carrers

Hem tornat amb energia

Enguany hem tornat a produir rutes culturals als carrers de la ciutat de Reus a través d’un sistema que proposava la participació de tots els agents cívics de la ciutat. Gràcies a un sistema de preus públic de tres euros per entrada, aquest octubre vam organitzar dues rutes culturals amb tres sessions cadascuna als carrers de Reus amb l’objectiu que tothom pogués participar, independentment de la seva butxaca. Unes 260 persones van participar entre els dies 21 i 29 d’octubre.

Per tal de fer-ho molt atractiu, vam suggerir la celebració de dues rutes teatralitzades que comptessin amb la participació d’un personatge teatralitzat, que ens expliqués vivències a través de la memòria oral. Aquest curiós personatge havia d’anar acompanyat d’un guia, especialista en història, que situava al públic en el context i mostrava documents gràfics per tal de fer amena i rigorosa la visita.

En aquest sentit vam posar sobre la taula dues rutes que ens explicaven la història de Reus des d’un altra perspectiva, defugint d’altres rutes més habituals que realitzem tals com temàtiques del Modernisme, la Indústria i el Comerç. Creiem fermament que la temàtica havia d’acompanyar el moment i el sentiment de la ciutadania, per això vam apostar per treure al carrer una ruta que permetés sentir al públic el seu vincle amb la ciutat i la seva història tal com l’anomenada “Reus Tarragona i altres gresques” on explicaven a través de diferents episodis històrics la rivalitat i la vinculació de Reus amb la ciutat de Tarragona. La celebració d’aquesta ruta va permetre “ressuscitar” diferents personatges tant ficticis com reals de la història de Reus. Entre aquests destacava la figura de l’antic nunci de la ciutat durant el segle XIX, Pere Montsó, qui feia pregons davant de l’ajuntament i places de la vila.

D’altra banda, com s’acostava la celebració de Tots Sants, vam proposar realitzar un altra vegada aquella ruta sobre els antics cementiris al centre de Reus on s’explicava la relació entre els ciutadans i el món de la mort. L’urbanisme, els canvis socials i sobretot els rituals tenien molt a veure en aquesta ruta on el públic va acostar-se encuriosit per descobrir la figura de l’enterrador municipal encarnada en el Joan Velasco. Paral·lelament, els assistents van descobrir com a través del pas dels segles i les normes d’higienització la mort va passar d’estar habitualment al nostre dia a dia per convertir-se en un tabú social.

Des de l’organització d’Ans Educació, estem molt contents de la rebuda cap al públic d’aquestes dues rutes que hem presentat d’una forma molt distesa per tal de cobrir el que creiem una necessitat social: que tothom pugui descobrir i accedir al patrimoni material i immaterial de la seva ciutat.

Les rutes continuen fins a finals d’any

Pel que fa a d’aquí a finals d’any, continuarem oferint dues rutes programades a diferents equipaments municipals de la ciutat. Una d’elles és la del refugi antiaeri de la Patacada de Reus (6 de novembre i el 4 de desembre), sobre la qual, la sessió de novembre està totalment completa. Per altra banda, també apostem per mostrar el patrimoni industrial de la ciutat, endinsant-nos a la fàbrica del modernisme reusenc, la Bòbila Sugranyes que és un dels béns patrimonials industrials millor conservats del país. Aquestes visites, encara disponibles, es podran realitzar el 13 de novembre i l’11 de desembre del 2021, sempre reservant al web.

Aquestes rutes formen part de la programació amb l’Institut Municipal de Reus Cultura i el mateix Museu Salvador Vilaseca i constitueixen un primer pas entre la col·laboració entre tots dos agents i Ans Educació. De cara al 2022, s’incentivaran aquestes rutes juntament amb d’altres que aviat us anunciarem per tal de mantenir l’esperit cultural i turístic viu a la ciutat de Reus.

D’altra banda, com s’acostava la celebració de Tots Sants, vam proposar realitzar un altra vegada aquella ruta sobre els antics cementiris al centre de Reus on s’explicava la relació entre els ciutadans i el món de la mort. L’urbanisme, els canvis socials i sobretot els rituals tenien molt a veure en aquesta ruta on el públic s’hi va acostar encuriosit per descobrir la figura de l’enterrador municipal encarnada en el Joan Velasco. Paral·lelament, els assistents van descobrir com a través del pas dels segles i les normes d’higienització la mort va passar d’estar habitualment al nostre dia a dia per convertir-se en un tabú social.

Des de l’organització d’Ans Educació, estem molt contents de la rebuda cap al públic d’aquestes dues rutes que hem presentat d’una forma molt distesa per tal de cobrir el que creiem una necessitat social: que tothom pugui descobrir i accedir al patrimoni material i immaterial de la seva ciutat.

Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.