La Ruta de les Llambordes de la Memòria a Reus ens permet recordar i homenatjar les víctimes del feixisme que van ser deportades als camps nazis. Aquest projecte manté viu el seu llegat a través de petites plaques situades davant dels seus domicilis.

Els reusencs deportats als camps nazis: memòria d’una resistència obliterada

Durant la Segona Guerra Mundial, molts reusencs van ser víctimes de la repressió del feixisme i deportats als camps de concentració nazis. La seva història és un testimoni de lluita i resistència, una història d’exili, coratge i sacrifici per la llibertat.

Molts reusencs van ser perseguides no només per la seva implicació en la Guerra Civil, sinó també per les seves ideologies polítiques. Persones com Alfons Talarn Reñé, militant comunista i resistent que va sobreviure a Mauthausen, i altres com Joan i Pere Vergés, que van ser assassinats a Gusen, són exemples de la tragèdia que va afectar a moltes famílies de la ciutat. El seu destí es va creuar amb les atrocitats dels nazis, però la seva resistència no es va oblidar.

La fotografia de l'alliberament de Mauthausen mostra els moments clau de la libertat dels presos en aquest camp de concentració el 5 de maig de 1945, quan les tropes aliades van alliberar els supervivents després de més de 5 anys de repressió nazi.

Deportació i resistència: del camp francès als nazis

A mesura que la guerra avançava, molts reusencs van ser capturats a França, on es trobaven en camps de concentració improvisats. Quan la invasió nazi a França va començar el 1940, els exiliats, que en molts casos eren treballadors forçats per al règim de Vichy, van ser capturats pels alemanys. Aquestes persones, sovint tractades com apàtrides, van passar per camps com els Stalags (camps de presoners de guerra dins del territori nazi) abans de ser deportats als camps de concentració com Mauthausen.

Mauthausen va ser un dels camps més durs, on els deportats van ser sotmesos a treballs forçats i maltractaments. La deportació va començar el 1940 amb la primera onada de transports que portava les primeres víctimes. Aquells que havien lluitat en la resistència francesa, com Lluís Miralles, Josep Maria Martí Benaiges o Estanislau Pedrola, van ser capturats després de la invasió nazi i, per la seva implicació en la lluita contra l’ocupació alemanya, van ser enviats a aquests camps. A pesar de les dures condicions, la seva resistència no es va trencar.

Final de la guerra i l’exili permanent

Amb la fi de la guerra, molts deportats que van sobreviure no van poder tornar a Catalunya, ja que els seus històrics compromisos polítics feien que el seu retorn fos perillós per a ells i les seves famílies. Molts van establir noves vides a França o Àustria, lluny de les seves terres i lluny de les ferides que la guerra havia deixat en ells.

La fotografia de la Stolpersteine (llamborda) pertinent a Ramon Gorga Borràs és proporcionada per l'Arxiu de Reus. La llamborda es troba situada al número 10 del Raval de Santa Anna, a Reus. Per obtenir més informació sobre la memòria històrica de la ciutat, podeu consultar el lloc web de l'Arxiu de Reus aquí.

La Ruta de les Llambordes de la Memòria: un record viu

Avui, la memòria d’aquests homes i dones es preserva gràcies a la Ruta de les Llambordes de la Memòria de Reus, un projecte que manté viu el record de les víctimes del feixisme a través de les plaques de Stolpersteine. Aquest projecte no només és un homenatge, sinó també una crida a la reflexió sobre la importància de preservar la memòria històrica. És essencial no oblidar els qui van defensar la llibertat, per evitar que la història es repeteixi i per recordar la importància de lluitar pels drets humans i la dignitat.

Reus, a través d’aquesta ruta, ha sabut dignificar les vides de les persones que van ser oblidades pel pas del temps, però que mai haurien d’haver estat oblidats per nosaltres.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA