Què hi veus en aquesta fotografia?

La fotografia que tenim present ens mostra l’indiscutible marc de la plaça Prim de Reus a inicis del segle XX. El primer pensament que ens arriba al nostre cap, després de veure els edificis i l’estàtua del famós general al bell mig de la foto, és la d’una nombrosa presència masculina fent-se una fotografia a la plaça. És ben segur que els protagonistes deurien estar uns quants minuts per a completar el procés d’aquesta fotografia… Endinsant-nos més en el context que ens mostra el marc, podem observar que hi podem distingir diferents classes socials, entre les quals trobem treballadors agraris, industrials i segurament algun burgés. Tot ells convergeixen en un espai comú, petit i delimitat en el centre d’una ciutat encara poderosa pel seu teixit industrial i agrari, el Reus d’inicis del segle XX.

Però, moltes us preguntareu…on hi ha les dones? Tenien protagonisme en aquesta etapa del Reus Industrial? Casualment a la fotografia en veiem una escorada al marc esquerre de la fotografia, símbol del poc record que s’ha donat cap a la seva presència durant la història de la nostra ciutat. Per això, en aquest post, dedicarem unes línies a explicar un episodi sorprenent i amagat on elles van marcar la història de Reus. Atentes!

Una ciutat estancada

Si ens situem en el context del 1915, hem de dir que la ciutat de Reus ja no era aquell oasis del sud de Catalunya on sorgia gran part de la producció tèxtil i agrària del país. Encara quedava gran part de l’estructura fabril construïda durant el segle XIX, una etapa on la ciutat va esdevenir el segon nucli més important de Catalunya i d’on va sorgir un lideratge cultural, polític i econòmic mai vist. D’aquesta “època d’esplendor” van sorgir personatges reconegut a les esferes europees com Antoni Gaudí, el general Prim o el mateix pintor orientalista Josep Tapiró. Les antigues fàbriques tèxtils, les bòbiles que donaven suport a la fabricació de tot tipus d’indústries diferents encara funcionaven, però no amb tanta freqüència com durant l’anterior segle.

Durant aquesta etapa, l’àrea metropolitana de Barcelona havia esdevingut el cor industrial de Catalunya, desplaçant el lideratge i la singularitat de Reus. En aquesta situació tampoc ajudava el context internacional del moment, on Espanya es mantenia neutral i aïllada durant la Gran Guerra (1914-1919), i no podia competir amb altres zones on es demanava molta producció tèxtil dirigida a la guerra. Així què la ciutat es trobava en un moment d’impàs; hi havia temporades on hi havia molta feina i d’altres on no hi havia res a treballar. La viabilitat de les fàbriques tèxtils, abans gegants, s’havia reduït molt, amb lo qual totes aquelles persones què hi treballaven, veien reduït el seu treball a la temporalitat a més de la ja coneguda precarietat laboral.

El paper de les Dones

En l’imaginari col·lectiu hi ha la imatge d’unes fàbriques plenes d’homes, en condicions sanitàries desastroses, on els fums, el soroll i la inseguretat de les màquines amenaçaven la seva integritat i que a més treballaven més de dotze hores diàries a canvi de sous irrisoris. El el conegut proletariat, que a causa de la indiferència dels propietaris de les fàbriques, iniciaran continues lluites a través de vagues i baralles als carrers per defensar els seus drets. Però on hi ha les dones, dins d’aquest imaginari?

La història, per a ser ben explicada ha de comptar amb molts elements que la completin i no solament centrar-se en un aspecte en concret. Per això, sempre s’ha comès l’error d’entendre la història des d’una perspectiva masculina i mai enfocar-la des de la visió femenina. Fa uns anys, l’historiador reusenc Albert Arnavat, en el seu treball final d’Història a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, va publicar el llibre Classe contra Classe (1985, A. Arnavat) on exposava una història succeïda al Reus del 1915, on es va produir un conflicte laboral de molts mesos de duració entre les treballadores tèxtils de la ciutat i els mateixos amos de les fàbriques, que és va allargar des de març fins al setembre, esdevenint el conflicte social més important del Camp de Tarragona abans de la Guerra Civil. Aquest treball d’investigació centrat en Reus, va ser un dels primers en mostrar i descriure detalladament el paper de les dones dins de la societat d’inicis del segle XX. Per primera vegada, es donava lletra i veu a aquest sector de la societat oprimit i amagat per la historiografia recent.

En el treball d’Arnavat es podia descobrir la situació social de les dones durant aquest període destacant que eren el gran gruix de proletàries de la ciutat i què patien com ningú els abusos d’un sistema social i econòmic ferotge. En les línies de la publicació podem comprovar com el seu treball a les fàbriques era indispensable per a la producció tèxtil de la ciutat però també podem veure com la seva tasca era molt poc reconeguda: moltes d’elles havien de treballar amb telers manuals a casa i cobrant una misèria dels amos de les fàbriques tèxtils; d’altres, les més joves, havien d’anar a la fàbrica a treballar una quantitat ingent d’hores a canvi d’un salari que no les ajudava a poder ser independents, sinó que només els hi servia per complementar el salari del seus pares o marits.

Davant aquesta injusta situació i les falses i reiterades promeses dels amos de les fàbriques per millorar la seva sitaucó, es va produir un canvi. Algunes d’elles – les més joves – van decidir agrupar-se en associacions (presidides per homes) on reclamaven un paper més adient per a elles; com un salari més just i unes condicions laborals més adequades.

La Vaga

Quan les negociacions no es van arribar a plantejar des de la direcció de la fàbrica més important de la ciutat, el Vapor Nou – on hi ha l’actual facultat de Medicina de Reus – les treballadores més joves de la secció de filats van iniciar una protesta contra l’amo de la fàbrica que va esdevenir la metxa del conflicte.

A mesura que les reclamacions d’aquestes joves no eren ateses, diferents àmbits laborals de la ciutat s’hi van començar a interessar i fins i tot unir. Poc a poc, amb el pas dels mesos, tot el teixit industrial tèxtil de Reus s’hi va adherir, parant per complert la producció de les fàbriques. Mentrestant, la situació als carrers era ben complexa, on la protesta i fins i tot la violència policial contra les manifestants es podia veure a diari. En aquesta línia de solidaritat i també de coherència per la lluita de drets s’hi van unir altres treballadors de la ciutat; dels sectors agraris i fins i tot comercial, paralitzant per complert durant dies la ciutat.

Amb el pas del mesos, el conflicte es va aguditzar de tal manera que va esdevenir en una vaga general que va causar moltes víctimes. Aquest episodi ens l’explica el nostre company Joan Velasco en aquest reportatge gravat per Canal Reus TV en el marc del Dia Internacional de les Dones, per donar veu a aquestes persones que són història de la ciutat però de la qual no se’n sap gairebé res.

La Vaga en una ruta

Des del mateix moment quan vam descobrir aquest episodi vam decidir presentar-lo com a part del nostre projecte de visibiltzació femenina a través de la història i amb el temps es va convertir en una ruta pels carrers de la ciutat, on descobríem els antics espais que ocupen la història del 1915 i on presentaven diferents visions d’aquells instants; la reivindicativa i la conformista, representada per un treballador de la ciutat. En el següent vídeo podeu veure una crònica de la ruta.

Reus, una ciutat en femení?

Més que una pregunta, hauria de ser una afirmació valida que és podés divulgar a tota la ciutadania, des dels ciutadans més grans fins a l’alumnat dels centres educatius. I des d’aquesta premissa, Ans Educació ha volgut difondre de manera amena i molt rigorosa el paper de les dones a la ciutat de Reus durant aquest període. Per aquest motiu s’ha treballat durant anys en diferents projectes com l’esmentada ruta (Sederes en femení) que presenta aquests episodis i espais de lluita femenina i també amb la creació d’activitats educatives que tenen les dones com a element central i que donen peu a la reflexió i la conscienciació des del passat fins al nostre present. Entre aquestes destaquem l’activitat de “Fem Safareig als Rentadors” un espai adjacent a les fàbriques tèxtils, museïtzat per l’ocasió i que ens serveix per veure el dia a dia de les dones treballadores de les fàbriques i la seva tasca domèstica sintetitzada als rentadors del barri del Carme.

Per altre banda, cal destacar que la ciutat ha tingut en altres èpoques alguns episodis remarcables que es mereixen destacar, com és l’episodi de cacera de bruixes ocorregut l’any 1548 dins la muralla medieval de Reus. Aquesta història, explicada i dinamitzada per grans i petites, es mostra el paper de la dona com a víctima d’un altre sistema basat en creences, patriarcal i molt misògina.

En definitiva, la història de la nostra ciutat ha estat plena d’episodis protagonitzats per aquest sector de la societat, molt oblidat en llibres, divulgació i publicacions. En la nostra mà està donar més visibilitat i concordança a la història de Reus, incloent el paper de les dones com element principal del seu desenvolupament històric.