Un any ple de descobriments

Aquest 2022 commemorem diferents esdeveniments arqueològics que han marcat la manera de veure i interpretar el nostre passat com a societat. Entre aquests fets, en destaquem el més mediàtic de tots i que segons les fonts va succeir a través del següent diàleg: “Hi veu res?. Sí, coses meravelloses!..” va respondre l’arqueòleg britànic Howard Carter al seu mecenes Lord Carnarvon un 26 de novembre de 1922 quan va trobar entre la poca llum una tomba a la Vall dels Reis d’Egipte les exèquies i la mòmia de faraó Tutankamón. La troballa va significar una autèntica notícia en un moment on gràcies a la tasca de la premsa, el fet es va difondre per tot l’hemisferi occidental omplint portades i notícies de diaris i debats de tota mena. El descobriment de la famosa tomba KV62 va significar un boom arqueològic sense precedents i va ajudar al finançament de centenars d’excavacions arreu del món. En realitat, ni Carter ni Lord Carnarvon se’ls considerava els grans arqueòlegs del moment, sinó persones amb insistència, tècniques rudimentàries i amb ganes de trobar fama i fortuna: anys abans de la troballa a Egipte, un altre investigador –Henrich Schliemann (1822.1890)- havia trobat l’antiga Troia (1873) al territori de l’actual Turquia. Prussià, milionari i amant de l’arqueologia, es va traslladar a Grècia per buscar la ciutat mítica de les llegendes que el seu pare l’hi explicava quan era un nen. Un cop identificat l’indret on hi va romandre Troia, el reconegut arqueòleg va començar a traficar amb peces d’alt valor arqueològic amb el govern grec a canvi de bonificacions econòmiques per a ell. Per desgràcia, el negoci, la fama i les males pràctiques eren habituals en una època on fer una troballa era més una notícia que un treball acurat.  

Amb el pas del temps, la tasca de molts d’aquests arqueòlegs s’ha posat al seu lloc, però per una raó o un altre, les seves troballes han donat un impuls a persones i professionals més preparats que ens han pogut mostrar una antiguitat plena de sorpreses i connexions entre generacions passades, presents i futures.

En aquest sentit, el Festival Tarraco Viva 2022, ha preparat una sèrie d’actes en posada del coneixement, divulgació i reflexió sobre el paper de les humanitats i les ciències socials al nostre món.

Les humanitats en un món tecnològic?

El nostre entorn està acostumat a mirar els avenços tecnològics com un element clau en el desenvolupament social, amb lo qual algunes professions relacionades amb aquests àmbits, constitueixen un ascensor de prestigi social per a qualsevol ésser humà. Per contra, és tendeix a oblidar la mirada al nostre passat com a societat, per a explicar l’actualitat o predir el nostre futur. En aquest sentit, gran part de la societat -entre elles les capes dirigents i representants de la societat- sovint obliden el paper de les ciències socials en la construcció del nostre entorn present i futur, incentivant i elaborant propostes desconnectades de la nostra realitat. Molts d’aquests errors els veiem en la nostre construcció social on diplomatures, graus i màsters relacionats amb les llengües, l’antropologia, l’art o la història disposen de poques sortides laborals.

Avui en dia podem trobar algunes feines que entrellacen el món tecnològic amb el món de les humanitats, com és l’exemple de la mateixa arqueologia o per posar un altre exemple més clàssic, el cinema. Però sense una rigorositat extrema en la tasca, no podem arribar a presentar un treball complert. Per això, la investigació, la conservació i la difusió de la història son elements clau per descobrir coses sobre nosaltres, però si no ho fem de manera correcte, la nostra mirada al passat pot resultar errònia.

Sobre aquesta última part volem parlar durant aquest Tarraco Viva 2022, posant en valor un treball rigorós que tingui en compte diferents aspectes de les ciències socials per al seu desenvolupament, entenent que en una tasca d’humanitats és necessita especialització i el treball tecnològic però també una mirada humana i social.

Rodem una pel·lícula?

La proposta d’enguany s’emmarca en realitzar un petit taller que posi en valor diferents aspectes de les ciències socials i per aquest motiu hem presentat el taller “Romani, errata corrige” adaptat als infants entre 7 i 12 anys.

En el marc incomparable i imaginatiu del Fòrum de la colònia de Tarragona, estrenem aquesta proposta d’un hora de duració que té com a objectiu que els infants – acompanyats de la família – puguin entendre la dificultat de rodar una pel·lícula i mostrar-la al públic amb tot el detall possible. Per això, aspectes com la investigació de proves reals, la mateixa restauració de peces antigues, seran parts vitals d’aquest taller engrescador. Tot això ens durà a poder rodar la pel·lícula de manera acurada, gràcies al paper d’un esbojarrat director de cinema que serà minuciós i perepunyetes amb els més petits.

Per tot aquest motius, des d’Ans Educació, hem preparat un taller variat, amb molt de material, divertit i amb un fil narratiu que enganxi a la canalla però que a la vegada els hi resulti profund i reflexiu, amb l’objectiu de resumir el veritable significat de l’edició 2022 del Tarraco Viva.

Altres projectes amb el Festival

Enguany hem estrenat proposta doble al Tarraco Viva aportant un servei de difusió històrica fora de la ciutat de Tarragona. Des de fa anys, el mateix festival proposa a poblacions dels voltants que tinguin relació amb l’antiga cultura romana com Reus, Cambrils, Torredembarra o Vila-rodona, a l’Alt Camp. Aquesta població disposa d’un antic temple romà anomenat el Columbari, on enguany hem realitzat una activitat dramatizada per a uns 120 alumnes d’entre 3 a 12 anys. “Aenigma, la prova dels Déus” ens mostrava un camperol perdut en un món ple de tecnologia al qual no pertanyia. Amb l’ajuda dels infants, el nostre barbut camperol havia de guanyar-se el favor dels Déus per tornar a l’antic món romà. Per això s’els hi va proposar diferents proves motrius, d’interpretació i col·laboració -sempre adaptades al nivell educatiu- per tal de participar i ajudar al nostre protagonista a resoldre l’enigma dels Déus romans. 

Per altre banda, Ans Educació, hem participat en anteriors edicions del festival, destacant-ne la de l’any 2021 on vam proposar el joc de pistes “Què s’ha deixat el Cèsar a la Muralla?”, on els més petits, acompanyats de les seves famílies descobrien aspectes del món romà a través del joc i el marc incomparable de les muralles de la part alta de Tarragona.

Un projecte amb el suport de: