Un indret que sorprèn

La ciutat de Reus és coneguda per la seva capacitat econòmica al llarg dels segles. Des de ben entrada l’edat mitjana, la ciutat ha comptat amb una dinamització comercial i industrial que l’ha fet ser un dels centres neuràlgics, culturals i econòmics de la demarcació. Aquest fet, perllongat en el temps, ha estat possible gràcies a la capacitat d’adaptació dels seus habitants al llarg de la història. Com ens explica el conservador del Museu Salvador Vilaseca i expert en diferents qüestions de Reus, Jaume Massó:

Reus sempre ha tingut molts diverses indústries: al segle XVIII amb l’aiguardent, al segle XIX amb els tèxtils, i quan tot semblava que entrava en crisi, el teixit de la ciutat es reconvertia en fàbriques de productes alimentaris i de tota altra mena (inclosa la maquinària), i també en una dinamització de botigues i de comerços única en el territori.”

I en aquest context de reciclatge és on trobem la Bòbila del Sugranyes, un equipament avui parcialment reconstruit, gràcies a un Fons FEDER de la Unió Europea l’any 2011, que representa un dels edificis patrimonials i industrialsmés espectaculars del context català. 

Els orígens

La segona meitat del segle XIX, està caracteritzada per un gran augment demogràfic a la ciutat de Reus, conseqüència del seu lideratge polític, econòmic i social. D’allà van sorgir figures reconegudes com Joan Prim, industrials com Josep Maria Tarrats i comerciants com Joaquim Navàs. En aquesta línia de creixement, la ciutat era un nucli industrial de suma importància per Catalunya, esdevenint la segona ciutat més important del país. Així que moltes treballadores i treballadors van venir dels camps i les terres dels voltants cap a les fàbriques tèxtils de la ciutat on van començar a malviure i treballar en condicions laborals molt deficients.  

En aquells instants del segle XIX, la ciutat era un nucli urbà petit, però en evident expansió i és aquí on trobem la figura de la Bòbila del Sugranyes. Desconeguda molta documentació sobre els seus propietaris, es coneix que cap a la dècada dels seixanta del dinou haurien establert prop de la via que enllaçava Tarragona amb Reus, una fumerade dinou metres d’alçada que amagava un forn amb capacitat per fabrica milers de maons, teules i totxos per a la ciutat. 

La connexió Reus-Prússia. 

La producció de maons, totxos i teules era molt important en una època on s’havia de construir cada cop més edifics a causa de la gran pujada de natalitat i arribada de persones als grans nuclis urbans. Fins aleshores, la majoria de forns d’argila del món necessitaven al mateix indret molta mà d’obra per construir maons. A més, molts totxos (segurament la meitat) s’acabaven llençant per ser inservibles. Algunes coccions massa llargues que provocaven tons no desitjats o fins i tot, deformacions de les peces, o la poca escalfor, feien d’aquests indrets, llocs molt poc productius. 

En aquells instants del segle XIX, la zona de Prussia, on avui en dia trobem Berlín, era una de les zones amb més creixement d’Europa. El “poble alemany” estava construint a marxes forçades la gran ciutat industrial de Berlin. En aquest context, un enginyer de la zona anomenat Heinrich Hoffmann va proposar la construcció d’un forn que fos més productiu que els altres, els coneguts com a forns continuus. Aquestes estructures, amb una base rodona, i un exterior molt reforçat permetien coure dins d’una bòbila més d’un milió de totxos a l’any, acabant per perdre entre el 10 i 15% de la producció i mostrant una gran diferència amb els antics forns, on gairebé la metitat de producció es perdia. Els anomenats “forns Hoffmann” van ser tota una revolució per a la enginyeria de l’època i es coneix que, amb l’adaptabilitat dels reusencs per al negoci que comentàvem a l’inici,  Sugranyes hi veié una oportunitat si va decidir confiar en el model Hoffman. De fet, va encertar de ple… Així neix l’actual Bòbila del Sugranyes, recuperada per a l’ocasió. 

Una ruta des de la prehistòria a la Revolució Industrial

Avui en dia, la Bòbila del Sugranyes, és un equipament municipal gestionat pel Museu Salvador Vilaseca de Reus i compta amb la nostra participació en gestió i explotació de recursos culturals, educatius i visites guiades. Aquest equipament disposa d’una col·lecció ceràmica que va des de la prehistòria fins al món industrial, mostrant algunes peces de cada època trobades en terrenys adjacents a la ciutat de Reus, amb l’objectiu de relacionar aquestes troballes amb  l’ús de la ceràmica i l’aprofitament d’aquest recurs, ja sigui cuit en focs a terra, forns senzills o grans bòbiles, com la que avui ens ocupa, al llarg de la història al nostre entorn més immediat.

Les visites: 

Mensualment oferim visites guiades a la Bòbila i per estar atents, recomanem que seguiu aquest enllaç per poder reservar la vostra plaça i descobrir aquesta joia patrimonial de la ciutat de Reus.


Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.