27 de gener: la memòria viva dels reusencs deportats
El 27 de gener de 1945 marca un moment històric de dimensió global: aquell dia les tropes soviètiques van alliberar el camp d’extermini d’Auschwitz‑Birkenau, símbol de l’horror nazi. Des d’aleshores, es commemora com a Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust, una jornada per homenatjar totes les persones assassinades, perseguides o deportades pel règim nazi i els seus aliats.
Entre aquestes víctimes hi havia també milers de republicans espanyols, molts dels quals havien lluitat a la Guerra Civil i, després de la derrota, havien fugit a França. La seva condició de combatents republicans els convertia en objectius polítics. Capturats pels nazis, van ser deportats a camps com Mauthausen, Gusen o Ebensee, on van patir treball forçat, fam i violència sistemàtica. Molts no van sobreviure.
A Reus, la memòria d’aquestes persones es materialitza avui a través de les llambordes de memòria “Stolpersteine”, petites plaques de metall encastades al paviment davant dels darrers domicilis coneguts dels deportats. Cada llamborda mostra el nom, any de naixement, data de deportació i destí del deportat. Són un record viu que connecta la ciutat amb les vides concretes truncades per la barbàrie nazi.
Històries concretes dels deportats reusencs
Pere Isern Anton
Artesà i militant republicà, va combatre a la Guerra Civil i, després de la derrota, es va exiliar a França. Allà va ser detingut pels nazis per la seva condició política i deportat a Mauthausen. La seva habilitat com a fuster li va permetre sobreviure en la fusteria del camp, construint portes i mobiliari per als oficials alemanys. La seva llamborda recorda un home que va lluitar per la llibertat i la justícia.
Eudald Mercadé Martí
Pilot de l’aviació republicana i membre actiu de la defensa de Catalunya, va fugir després de la derrota i va ser capturat a França pels nazis. Deportat a Gusen, hi va morir el 1941. La seva trajectòria política i la implicació amb la República el van fer objectiu del règim nazi, i la seva llamborda ens recorda el preu que molts joves reusencs van pagar pel seu compromís.
Joaquim Santiago Calahorra
Líder sindical i activista polític a Reus, va organitzar accions de suport als treballadors i a la República. Quan França va caure, va ser capturat i deportat a Mauthausen, després traslladat a Gusen i Wiener Neudorf. La seva habilitat com a picapedrer li va permetre sobreviure el treball forçat, mentre deixava petites marques discretes a les parets del camp, un gest simbòlic de resistència. La seva llamborda recorda la lluita pels drets laborals i la dignitat humana.
Josep Freixes Franch
Republicà i activista polític, va participar en la resistència a França després de l’exili. Detingut pels nazis, va ser deportat a Gusen, on va morir. Famosa era la seva capacitat de treure somriures als companys amb històries de Reus, fins i tot en les condicions més extremes. La seva llamborda ens recorda que la humanitat pot sobreviure fins i tot en l’horror.
Llop Massagué Lluch
Militant de la CNT a Reus, defensor actiu de la República, va ser capturat a França i deportat a Ebensee. Va sobreviure gràcies a la seva habilitat per ajudar companys més dèbils en les feines més dures. La seva llamborda és un signe de resistència activa, política i solidària, i ens recorda que els actes de solidaritat podien marcar la diferència entre la vida i la mort.
Aquest 27 de gener volem recordar no només el final d’un camp concret, sinó les vides concretes que representen aquestes llambordes: persones que van defensar la República, van patir persecució i deportació i, en molts casos, no van poder tornar. Les llambordes de Reus converteixen la ciutat en un espai viu de reflexió, de memòria i de responsabilitat col·lectiva.
Recordar els deportats reusencs és afirmar que la defensa dels drets humans i de la dignitat continua sent una tasca essencial. La memòria històrica ens enforteix com a comunitat i ens empeny a vetllar perquè aquell horror no es repeteixi mai.
