El Mercat de les Puces

(vol. II)

Aquesta entrada és una continuació de l’anterior article sobre el comerç medieval i els seus usos recicables. Vegeu l’article.

La importància dels mercats de 2ª mà. 

Has pogut observar, com el mercat s’erigia com el centre dinamitzador de la producció i el comerç durant l’edat mitjana, dotant al concepte de compra-venda d’un significat de reaprofitament i gestió dels recursos propis. En aquest sentit, et proposo establir un nou objecte d’anàlisi per a acabar de refutar dins del teu nou ideari medieval aquesta concepció cíclica i d’allargament de vida dels productes que hi havia durant els segles finals de l’edat mitjana. A través de l’estudi que proposa Juan Vicente García Marsilla sobre les robes d’ocasió a la València del segle XIV i XV descobrirem l’ús de la moda a les societats urbanes medievals, posant d’exemples ciutats molt properes com Barcelona o València.

Els mercats d’ocasió de les ciutats eren un focus de moviment i relacions socials de la vida urbana, on es produïen intercanvis, compres i grans transaccions. Gràcies a aquesta mobilitat social, s’han trobat moltes fonts escrites que ens parlen dels moviments que es realitzaven en aquestes places de pobles i ciutats de la Corona d’Aragó. Son coneguts els mercats d’ocasió de roba, també dits com els mercats de les puces com a punts clau d’aquestes transaccions, sobretot amb la compra-venda de peces de roba de segona mà que provenien de difunts de tots els estaments socials de la ciutat. A mode de subhasta, organitzada per jurats de la ciutat, un notari o corredor venia els inventaris post-mortem que no s’havien especificat a l’herència. Gràcies a això, ens trobàvem amb un mercat molt ampli, amb tela de tots tipus: vella, nova, de seda, de cotó…a l’abast de tothom qui tingués diners en metàl·lic per unir-se a la licitació. S’ha de pensar que molta d’aquesta roba que es venia era per necessitat dels més pobres per poder pagar l’enterrament del seu difunt: aconseguir diners en metàl·lic ajudava a poder pagar ràpidament les despeses d’aquell funeral que s’havia de fer amb rapidesa.

Què és el mercat de les puces?

Son mercats medievals on abastien a la tota la població de productes de segona mà que deixaven els difunts. Alguns productes com roba o aixovars eren adquirits per classes amb menys poder adquisitiu a moda de “outlet” actual. D’altres productes que no es podien vestir, es reutilitzaven com a retalls per parxejar algunes robes dels més pobres. 

Vendre productes a ciutats com València, Barcelona o Palma va implicar l’existència d’oficis externs què ajudaven a crear una economia al voltant d’aquest mercat. En destaquem:

  • Notaris, realitzaven l’inventari d’aquells productes deixats pels difunts que anaven a ser venuts.
  • Els Pellers, un dels oficis més destacats, compraven i venien a l’engròs.
  • El Curador de l’Encant, qui s’encarregava per vetllar que la roba arribava perfecte al mercat. 

Un dels temes més interessants d’aquests mercats era que generaven tot una economia que implicava a moltes persones de la ciutat, tal i com he explicat a l’anterior post amb el punt sobre la re-utilització. En aquest sentit, trobem que dins la Barcelona del segle XIV, existia la figura del curador de l’encant qui s’encarregava per vetllar que la roba o bé algun aixovar -que també es venia al mercat- no fos robat o malmès. Per això, aquesta figura a vegades contractava una sèrie de persones encarregades de la neteja dels productes per a que no hi haguessin puces que baixessin el preu de l’objecte. En aquest sentit, resulta interessant fixar-se en la roba dels més rics de la ciutat, qui en comparació amb altres estaments socials més baixos, no deixaven tanta roba a vendre sinó que la que hi posaven al mercat era de qualitat i més cara.

Així, els estaments socials amb menys poder adquisitiu podien accedir a la compra de robes d’altres estaments superiors, trobant-se amb situacions tals com on un notari o mercader es podia costejar la compra de teles d’importació o folres amb pells, accedint així a la moda dels més poderosos. Per contra, les persones més pobres de la societat urbana accedien a tot tipus de roba més modesta, propera i fins i tot vella. Per aquest motiu van aparèixer figures que van guanyar molta fama i fortuna en aquets mercats com eren els pellers, qui venien en massa totes aquelles robes que compraven als mercats de les puces o com ens indica l’autora, abans de fer la venda les transformaven per poder-les vendre en un producte diferent, iniciant així una petita roda circular de donar vida als productes que es trobaven. Sembla mentida, però els pellers van anar agafant fortuna a les ciutats medievals com València, i se’n sap d’alguns casos com el de Mateu Simó (1368) qui contribuí en 300 sous de préstec per a la Corona en la seva guerra a Sardenya. També es destaca que d’aquest ofici, que serà molt apreciat a finals de l’edat mitjana, va sorgir de manera espontània en els inicis de l’arribada en massa a les ciutats, i és té constància a la mateixa ciutat valenciana que dones com Estefanía, coneguda com la Pellera (1284) actuava sola a les subhastes dels mercats de les puces de la ciutat. A mesura que passen els segles, els pellers es comencen agrupar en gremis per guanyar poder i influència, aconseguint que perdi força el paper de les dones.  

Amb tot aquest moviment de compra-venta,la  transformació de roba va estimular una economia circular a l’abast de totes les classes estamentals, centrada en els mercats de segona mà que va crear noves tendències en la moda. Tothom podia accedir i transformar-la i evolucionar-la. I tot allò que estava desgastat (destinat a la supervivència) es reciclava en fundes de coixins o pegats per la roba trencada. Cotoners, corretgers, sabaters o els mateixos drapers van poder accedir a un material i donar-li un segon ús, però aquest cop creant tendències innovadores en la moda i evolucionant la indústria sostenible de la roba i el teixit.

Recapitulem

Sovint tenim tendència a pensar que tot allò que hem de solucionar ho fem amb invencions del nostre present, però a vegades se’ns oblida fer una mirada al nostre passat per descobrir com amb anterioritat s’han plantejat reptes semblants als de la nostra època i s’han solucionat amb consonància de l’entorn proper. Mirar cap al nostre passat, pot significar aprendre i valorar com és possible que sigui tant fàcil “carregar-se” el nostre món, sense saber gestionar els nostres propis recursos o posar en ús tota la nostra tecnologia per aprofitar els recursos de manera sostenible i gradual. Fer una mirada a l’edat mitjana ens pot ajudar a descobrir un món proper al nostre, gestionat amb sensibilitat, precaució i modèstia, amb l’objectiu de sobreviure i pensar en un futur més segur i fiable. Amb aquest petit article queda de manifest que la pseudo-història, les mentides o falses creacions només ajuden a justificar les accions desastroses del nostre present. Aprenem del nostre passat?

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

  • VILAR, Pierre. 1988. Història de Catalunya: Volum III, l’Expansió baixmedieval. Edicions 62. Barcelona.
  • GARCÍA DE CORTÁZAR i SESMA MUÑOZ, José Ángel (bis). 2008. Manual de Historia Medieval. Alianza Editorial. Madrid. Ed. 2022.
  • MOORE, R.I. 2000. La primera Revolución europea c. 970-1215. Crítica. Barcelona. Ed. 2016.
  • PIRENNE, H. 1971, Las ciudades de la edad media. Alianza Editorial. Madrid. Ed. 1989.
  • VILLANUEVA MORTE, Concepció. 2022. “Reutilizar y reciclar. Prácticas cotidianas y modelos de negocio en el Aragón bajomedieval” a Anuario de Estudios Medievales 52/1 Ener-Junio 2022, pp- 148-184.
  • GARCÍA MARSILLA, Juan Vicente. 2022. “Ropas de ocasión y difusión de las modes en la Valencia del siglo XV” a a Anuario de Estudios Medievales 52/1 Ener-Junio 2022, pp-311-350.

Víctor García Chacón

Historiador, soci fundador d'Ans Educació i professor d'educació secundària. Inquiet en quant a nous projectes i amb l'objectiu de divulgar el coneixement cultural.