Les visites escolars d'Ans han crescut un 344% durant aquest curs

Notable increment d'alumnat durant el curs 18-19

En el nostre tercer any hem crescut com mai: de 1.800 alumnes en l'anterior exercici a 6.200 alumnes a l'actual. 

Estem d'enhorabona i volem compartir-ho amb tots vosaltres. Una vegada finalitzat el curs escolar 2018-2019 i fet el balanç final de xifres i valoracions, us podem anunciar que l'empresa ha obtingut un creixement exponencial en les seves visites escolars del 344'4%. Si l'anterior curs -segon any en actiu d'Ans- es tancava amb una no despreciable xifra de 1.800 visites escolars, enguany uns 6.200 alumnes de tota Catalunya han participat en les nostres activitats.

Molta culpa d'aquest agument l'ha tingut la consolidació de la nostra marca i els nostres tallers més antics en centres educatius locals i propers, la expansió cap a altres indrets i també la victòria en el concurs convocat pel Departament d'Educació de la Generalitat per a guiar les activitats del Camp d'Aprenentatge. Altres factors que han ajudat a aquest creixement ha sigut la predisposició de tot el nostre equip a adaptar-nos a les necessitats dels centres educatius i de la comunitat de mestres i professors, la qual cada dia busca més innovació, coneixement i sostenibilitat en els tallers i sortides que demanden.

Sortida realitzada amb el Camp d'Aprenentatge i l'escola Beat Bonaventura a la Catedral de Tarragona. Activitats de Dracs.

En termes generals, el balanç del curs 18-19 ha sigut increïble: hem creat tallers educatius i hem dinamitzat sobre diferents temes -des d'història o coeducació, passant per donar classes de Química-. Gràcies a tota aquesta experiència, el petit equip d'Ans Educació continúa creixent i formant-se a partir de l'experiència apresa en la dinamització i sense perdre mai les ganes d'aprendre i seguir aprenent. Joves mestres, històriadors i artistes ens han ajudat enguany a donar visibilitat al projecte des de la dinamització i la creació.

Per tot això volem donar les gràcies a tots aquells agents que han col·laborat amb nosaltres durant aquest curs: en primer lloc donem les gràcies el nostre estimadíssim Museu d'Alcover -què sempre ens dona un cop de mà-, la Parròquia de Sta Maria de Montblanc, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, el Museu d'Història de Tarragona, la Parròquia de Sant Pere de Reus, el Parc Samà, el Camp d'Aprenentage de Tarragona o el Gaudí Centre i també, donar les gràcies a la cincuantena de centres escolars que han confiat en nosaltres durant aquest curs.

Activitat Coeducació als Rentadors de Reus

Els fundadors d'Ans estem encantats sobre com està evolucionant el nostre projecte. A base d'una sostenibilitat molt marcada i una comprensió i adaptació cap als nostres clients, aquesta petita aventura està agafant l'impuls marcat que desitjavem des dels inicis. Però tantmateix, aquesta evolució no s'acaba aquí: es preparen canvis i novetats de cara al proper curs: reestructuracions de continguts, nous tallers i canvis d'imatge en la marca seran els propers pilars d'Ans Educació 2019-2020, amb l'objectiu de consolidar i expandir aquest projecte que molts de vosaltres considereu tant atractiu.

Moltíssimes gràcies a tothom,

Ens trobem aviat! :D

Víctor García Chacón
Co-fundador Ans Educació. 


Com era Reus l'any 1893?

Algunes Curiositats d'aquell Reus 

Un passeig per la ciutat


En aquells moments de 1893, a la ciutat de Reus hi vivien moltes persones que es dedicaven a treballar en diferents sectors de l’economia. Algunes persones es dedicaven al treball del camp, a la construcció d’edificis i d’altres més il·lustrades treballaven en el camp de la medicina o en el de l’ensenyament. Però de totes aquelles persones que habitaven la ciutat, en destacaven dos grups: aquelles qui treballaven a les fàbriques i per altre banda, els amos burgesos de les mateixes fàbriques de Reus.

Gràcies a tot aquest conglomerat de persones, l’urbanisme de Reus presentava una imatge de vila rural engrandida:  amb carrers sense urbanitzar ni asfaltar i sovint sense clavegueram. La majoria de les cases reusenques eren molt tradicionals, construïdes pels mateixos habitants. Destacaven per ser cases de tres plantes amb un corral o botiga a la planta baixa i unes golfes a dalt de tot. Però si una imatge caracteritzava la nostra ciutat a finals d’aquesta centúria, eren les fàbriques instal·lades als barris obrers i les cases del Modernisme a Reus.

El Modernisme canvia la imatge rural de la ciutat i acaba mostrant una imatge de ciutat més moderna i ben equipada. Gràcies als amos de les fàbriques i altres persones amb diners van acabar construint les cases més modernes i artístiques al centre de la ciutat. Per contra, la imatge dels barris obrers -molt propers al centre de la ciutat- contrastava amb aquesta ciutat modernista que molts admiraven. La classe treballadora -els obrers i les obreres- convivien en males condicions higièniques i salubres.

Encara que hi havia moltes cases modernistes al centre de la ciutat, moltes de les vies principals encara estaven sense empedrar. En alguns carrers més cèntrics hi havien voreres de pedra i no gaire més. Entre clots, terra o fang passava la gent i els carros, que a la vegada aixecaven núvols de fang i els dies de pluja feien intransitables els carres de la ciutat. Indrets tant importants com el carrer de Sant Joan o la Raval de Sta. Anna no van ser empedrats fins l’any 1908.

En aquells precisos instants de 1893, la ciutat començava a instal·lar l’electricitat als carrers. Hem de pensar que abans no n’hi havia… Algunes zones de Reus s’il·luminaven a través de la llum de gas, que provocava que cada nit alguna persona hagués d’encendre tots els fanals de la vila. Moltes vegades, s’acabaven no encenent i durant les nits on la lluna no es veia, la ciutat estava obscura, com un poblet de muntanya.

Allò que va fer créixer la ciutat


Si la nostra ciutat era important aleshores, era perquè s’hi produïen un munt de productes als seus carrers, fàbriques i tallers. Però sense una bona xarxa de transports que comuniqués Reus amb altres poblacions properes hauria sigut impossible haver conegut el Reus del Modernisme i el Reus de les Fàbriques industrials. Molts comerciants venien des de l’Aragó i Lleida a buscar productes a la ciutat. Per tal motiu, la primera línia de tren que hi va haver a Reus va ser aquella que es dirigia a Lleida que connectava amb les terres aragoneses. Centenars de mercaderies i persones traginaven aquesta xarxa de dilluns a divendres.

Recorregut aproximat del Tren cap a Lleida i després cap a Saragossa

Però aviat, la ciutat i els seus habitants van necessitar més comunicacions. És així com en aquests anys es va inaugurar una segona estació de trens a Reus. Aquella nova estació estava on avui en dia hi ha el Parc Sant Jordi i la seva xarxa connectava amb poblacions com Madrid, Saragossa i Barcelona. Es coneixia com a Estació dels Directes. D’aquesta manera molt productes podien arribar als ports de Barcelona o bé al de Tarragona.



Heu vist mai a l'entrada del Parc Sant Jordi, unes línies de ferrocarril?

Per últim, els reusencs i les reusenques van inaugurar una tercera via de tren. Aquella que els portava cap a Salou, on també podien sortir més mercaderies cap a la costa. És coneixia com la línia del Carrilet i sabem fins i tot que les seves vies van arribar fins a la raval de Robuster, al centre de la ciutat

Us imagineu un Reus amb vies de tren al mig de la ciutat?

Actual Estació

Estació dels Directes

Estació del Carrilet

Com era el Barri Obrer de Reus? 


Foto: Autor desconegut / Fototeca Municipal de Reus

Ben a prop del centre de la ciutat, a pocs passos al sud del Carrer Sant Joan, començava el barri del Carme. Era un indret considerat de la perifèria on es situaven gran part de les fàbriques de la ciutat i on vivien gran part de la plantilla d’aquelles fàbriques.

Aquestes fàbriques, controlades pels burgesos de la ciutat, dedicaven part de la seva producció al teixit i al fil. Per tal motiu necessitaven mans petites i fines per a treballar la seva maquinària. D’aquesta forma, milers de dones i centenars d’infants a partir dels 10 i 11 anys van passar a treballar a les fàbriques tèxtils del Barri del Carme.

Plànol de la ciutat de Reus l’any 1902. Font: Arxiu Municipal de Reus. Trobeu el Barri del Carme, a l’esquerra de tot?

Les condicions dels habitants del barri


Moltes de les treballadores i treballadors de les fàbriques que vivien al barri, provenien de zones rurals de poblacions dels nostres voltants. El seu objectiu era venir a la ciutat i viure millor que al mateix camp. Per aquest motiu sempre s’emportaven tota la seva família per a viure amb ells.

A diferència del camp, on vivien en cases de pagès, moltes d’aquestes famílies obreres van viure en petits edificis petits on en cada pis hi vivien entre 4 i 10 persones, comptant els avis, els pares i els fills. En la majoria dels edificis només es comptava amb una sola comuna per a tot el veïnat.

Totes aquestes cases no tenies aigua corrent i qui les habitaven havien d’anar a les fonts públiques a beure aigua. Per tal motiu no podien rentar a les seves cases. Així que uns rentadors al mig del barri no anaven gens malament. Així ens trobem amb que la majoria de persones del barri utilitzaven els rentadors del Carme per rentar la seva roba.

Text creat i revisat pedagògicament l’any 2019 per l’equip de mestres i professionals d’Ans Educació.