Resum Estiu 2018: Visites i Teatralitzacions

Cambrils, Reus i altres gresques

Finalitza un estiu que ha marcat un clar creixement d'Ans Educació en el pla cultural i participatiu del Camp de Tarragona on hem dut diverses actuacions per a petits i grans.

La temporada es va iniciar ben entrat el mes de juliol amb les rutes de Cambrils. Tres dies a la setmana dedicats a mostrar el patrimoni de la vila al públic proper al municipi i als turistes que venien a conèixer i descansar de la zona. L'oferta -que incloïa rutes en castellà i en català a triar- es centrava en mostrar la vila i el port al públic familiar a través de dues històries de 45 minuts que mostressin l'essència dels Cambrilencs. Així el públic va gaudir de la innovadora ruta de la vila "El Misteri de la Vila de Cambrils" on els participants es van endinsar al Cambrils del segle XVIII amb l'objectiu de descobrir aquella malaltia que feia trontollar el cap dels Cambrilencs, amb centenars de morts durant els mesos d'agost i setembre d'aquella centúria. Dins d'aquest passeig teatralitzat, els visitants coneixien que els orígens de la vila pas no havien sigut del tot basats en els pescadors, sinó que l'agricultura i el comerç interior havien sigut la primera pedra impulsora de l'actual Cambrils. Amb aquesta premissa, TVC recollia a través d'una crònica visual aquesta ruta.
D'altra banda, també es va realitzar la ruta del Port de Cambrils "El Torrer del Port" on es recuperava una figura cabdal de la història de la vila, el torrer Pere Bassedas. Home que havia conegut la formació del port de Cambrils en èpoques de pirates ens mostrava l'evolució del port a través d'un recorregut per la façana marítima que anava des de la mateixa torre del port fins un final a la zona més nova del mateix. L'idea principal era mostrar com s'havia format el port i el barri marítim a través d'aquelles històries que l'havien marcat: atacs de pirates, els primers pobladors, els pitjors temporals i les protagonistes amagades de la història (les teixidores) componien el cos de la història narrada pel Torrer de Cambrils.

Ruta del Port de Cambrils, amb el Torrer de la vila.

Tanmateix l'activitat seguia amb rutes molt especials per la ciutat de Reus que és van omplir durant el mes de juliol. Una d'aquestes va ser molt demandada pel públic del Baix Camp: Els Misteris del Campanar de Reus, una ruta en forma d'escape room al Campanar de Reus que mostrava la cara oculta i els episodis que havia patit l'històric edifici reusenc.

I com sempre no ens hem oblidat de la nostra Ruta del Vermut, realitzada el primer dissabte de cada mes a Reus. En les sessions que s'han realitzat han participat molt públic de Catalunya i Espanya amb l'objectiu de conèixer els orígens de la ciutat modernista de Reus i sobretot assaborir la seva beguda més famosa.

Durant l'estiu tampoc vam deixar de banda les activitats familiars i així vam realitzar-ne a la biblioteca de Cambrils amb la història de la Sirena de la Font i fins i tot vam crear un scape-room juvenil amb Joventut Reus que tenia com a centre d'interès la història industrial de Reus. Més de 60 joves de la ciutat hi van participar, en una prova experimental nocturna sense precedents a la ciutat que tindrà continuïtat en els pròxims mesos.

Scape-room juvenil "Connexions Obscures" a Reus

L'estiu ha sigut mogut i ple de creixement, amb activitats diverses i molt diversificades. Hem estat encantats! Ara tornem de nou a la rutina, ple de novetats escolars i familiar. Estigueu atents i atentes que Ans Educació no descansa!


Firmes Convidades, Fina Masdéu: "Qui era Pere Cavallé?"

Nova secció.

Avui inaugurem una nova secció al nostre bloc on personalitats del món cultural, pedagògic i turístic ens endinsaran amb més profunditat al cor de les activitats i projectes d’Ans Educació.  La primera persona convidada és la Fina Masdéu, Catedràtica de Filologia Catalana a Secundària i una de les impulsores del grup Reusenques de Lletres, qui ens mostrarà la figura històrica i literària del protagonista de la ruta del Vermut: Pere Cavallé. Autora de diferents relats i articles sobre escriptors locals i comarcals, la Fina ha treballat sobre tot allò que va envoltar el Grup Modernista de Reus i en concret en la figura del “més reusenc de tots”, el nostre Pere Cavallé.

Pere Cavallé: la seva relació amb Reus i amb la literatura

El juny de 1922, el memorialista Plàcid Vidal publicava a la Revista del Centre de Lectura de Reus una silueta del seu amic Pere Cavallé, del qual remarcava: «havent sempre permanescut [sic] com a fidel reusenc en la seva nadiua població, en la qual ha tingut confiats importants càrrecs, com a literat també es distingeix entre els intel·lectuals catalans de la nostra època. D’ençà que el conec, que nosaltres tot just sortíem de la infantesa, que treballa».

Aquestes paraules subratllen els aspectes més importants que caracteritzen la figura de Pere Cavallé i Llagostera (Reus, 1880-1939): escriptor, compromès activament amb les manifestacions culturals de la seva ciutat i estretament vinculat al catalanisme progressista, va començar la seva trajectòria literària, i ideològica, vers el 1898, tot freqüentant “La Regional”, la minúscula llibreria-impremta –situada al número 31 del carrer de Jesús– regentada pel lletraferit Josep Aladern, on s’aplegaven una sèrie de  joves delerosos de literatura que serien coneguts amb el nom de Grup Modernista de Reus.

Retrat de Pere Cavallé als 29 anys.

Com a escriptor, les aportacions més destacades de Pere Cavallé se centren en el gènere teatral, però també conreà el poema en prosa decadentista i, després, l’article costumista –proses breus centrades en les activitats i les tradicions locals–; així mateix, col·laborà en diverses revistes i n’impulsà un parell de títols. Del 1916 al 1922 va presidir el Centre de Lectura de Reus. En el vessant polític, fou l’ànima de Foment, el periòdic del catalanisme republicà, i ostentà el càrrec de regidor del consistori reusenc en dues ocasions.

La descoberta o el reconeixement del paisatge, de l’entorn, a través del prisma literari és una manera de copsar-ne matisos que tal vegada ens podrien passar desapercebuts. Si, a més, qui ens guia en aquest passeig és garant de qualitat, el resultat serà sens dubte satisfactori.


Una nova mirada: Reus i Pere Cavallé a la ruta del Vermut

Visita Reus de la mà de Pere Cavallé

Qui ens presenta la ruta?

Pere Cavallé (1880-1939) va néixer, viure i morir a Reus. Va ser Periodista, dramaturg i ment inquieta, en una època on tot allò que semblava innovador i diferent s’havia d’experimentar.

A les acaballes del segle XIX i inicis de la següent centúria, la ciutat de Reus es transformava a mesura que arribaven noves corrents artístiques i literàries que prometien donar un aire renovador a la societat. Exemples d’aquest fenomen ho són Gaudí, Domènech i Montaner o altres arquitectes com Pere Caselles, que van acabar construint un Reus que encara avui en dia visitem i admirem amb devoció. Simultàniament, una nova corrent literària amb noves inquietuds es va instal·lar a la ciutat amb el nom del Grup Modernista de Reus. El formaven diferents joves del Baix Camp i entre ells hi havia futurs talents literaris com Josep Aladern, Joan Puig i Ferreter o Hortensi Güell. Dins del grup va aparèixer la figura d’un jove Pere Cavallé qui acabarà essent l’únic “de la colla” que romandrà de per vida a Reus. El seu vincle i amor per la seva ciutat ens ajuda a entendre quaranta anys d’història i cultura de la capital de Baix Camp.

Durant els anys posteriors a la dispersió del Grup Modernista, Pere Cavallé es va dedicar a escriure obres de teatre que en nombroses ocasions van ser representades en els millors escenaris de Barcelona. Durant la seva vida va aproximar la informació més crítica i l’actualitat de l’època a través d’articles en diaris i setmanaris de la ciutat. Molts reusencs i reusenques començaven a conèixer i valorar el seu mogut entorn a través dels escrits signats per la seva ploma. Estem parlant d’anys de lluites entre aquell Reus fabril i industrial on les obreres i els obrers eren la imatge visible de la precarietat contra aquell Reus encapçalat pels senyors burgesos. I és aquí on la figura catalanista i republicana de Cavallé emergeix, entremig d’aquestes dues faccions tant confrontades.

Durant el transcurs del anys, Cavallé no va deixar de relacionar-se amb la seva ciutat: va esdevenir President del Centre de Lectura, un càrrec molt important a l’època i on figures culturals importans com Eugeni Mata o Pau Font de Rubinat havien sigut els caps visibles de l’entitat en anteriors etapes.

Per tant, estem davant d’una de les figures culturals més importants del segle XX a Reus. Un personatge idoni i també indicat per explicar-nos aquesta nova aventura del Vermut que apareixia a Reus mentre ell desenvolupava les seves tasques culturals a la ciutat. Se’n deia,  Anar a fer el Vermut!

Aquesta beguda va aparèixer a Reus en un moment on l’experimentació, la tecnologia i les noves formes de viure emergien de manera molt destacada. Fer el Vermut significava per a moltes persones de la ciutat, lo que per als Modernistes com Gaudí o Pere Cavallé, era experimentar amb noves formes i composicions.

Des d’aquells instants hi van haver indrets i ambients a la ciutat on fer el Vermut era tot un plaer, un luxe i una distinció. La seva història i el seu context van estar lligats al de Pere Cavallé, mentre que el seu present i futur encara beu del Modernisme Reusenc.

Descobreix-ho a la ruta literària del Vermut! Només la trobaràs a Reus!

PERE CAVALLÉ PRESENTANT LA SALA DE LECTURA DEL CÍRCOL DE REUS

 


Pedagogia aplicada a la història de Reus. El cas del Joan Rebull.

Pedagogia aplicada a la història de Reus. El cas del Joan Rebull.

Durant aquest curs 16/17 vam encetar una nova ruta en forma de dinàmica anomenada “Un Reus en Puixança”. Tal ruta permetia a l’alumnat conèixer com la ciutat de Reus va esdevenir una de les ciutats més importants de Catalunya durant l’edat Moderna. A través del recorregut coneixien aquells espais urbans que van esdevenir capdals i descobrien com els reusencs havíen tingut una Balandra al mar per defensar el comerç dels reusencs enfront dels foribunds atacs dels corsaris anglesos.

Però dins d’aquesta dinàmica de mostrar i recordar aspectes desconeguts d’aquell Reus del 1700 vam creure important introduïr dinàmiques pedagògiques que ajudessin a completar el temari: així dins de la ruta vam treballar conceptes abstractes com el de la pujada al poder de la burgesia enfront de l’aristocràcia o bé la caiguda dels gremis en favor de l’economia capitalista representada a les fàbriques reusenques del 1800.

Aquest treball abstracte el vam dur a terme a través de jocs i dinàmiques senzilles que ajudessi als alumnes a entrendre  i comprendre aquests canvis tant importants en la història.

Entre d’altres, algunes escoles que van venir a la ruta com el Joan Rebull, han aprofitat tot aquest material pedagògic -que els hi vam oferir durant la ruta- per realitzar un treball conjunt durant la seva setmana cultural 2017. Aquesta estava dedicada a Reus com a Capital de la Cultua Catalana i els de de 5é van treballar el Reus-París-Londres. Els alumnes van construïr un mural que recorre les parets del centre educatiu on exposaven a través de fotografies, dibuixos i explicacions com era i sobretot com Reus va arribar a ser tant important.

Fa uns dies l’equip de tutors de 5e, la Isa, la Pili i el Jordi, es van posar en contacte amb nosaltres per anunciar-nos que aquells conceptes que havien explicat en el seu mural eren fruit del treball que van realitzar durant aquella sortida al “Un Reus en Puixança”.

En aquell moment ens vam adonar de la ressò de la nostra tasca pedagògica aplicada als alumnes de Reus. La veritat és que ens vam sentir molt orgullosos i feliços per contribuïr així en el món de l’educació. També, en un moment de més reflexió, vam valorar la tasca dels tres tutors de 5é, que sense la seva apreciació i dedicació hauria sigut del tot insuficient transmetre-ho als alumnes.

Avui, un dies després, seguim contents i més animats que mai per continuar contribuïnt d’aquesta manera a la millora educativa renovant i creant noves dinàmiques i tallers.

Víctor i Joan