Nova Etapa! Al Camp d'Aprenentatge de Tarragona

Aprenem en un nou ambient

Aquest 2019 Ans Educació ha fet un salt i ha començat a col·laborar amb el Camp d'Aprenentatge de la ciutat de Tarragona que compta amb el suport del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. 

logo del Camp d'Aprenetatge de Tarragona. 

Què significa aquesta fita?

Ans Educació, a través dels seus educadors ha començat a dinamitzar activitats -dissenyades pels propis professionals del Camp- per a centres educatius de la província i Catalunya. Algunes d'aquestes activitats han estat dissenyades per a alumnat d'Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius. A més a més dinamitzem en nous espais com la Catedral de Tarragona o bé mostrem tota la industria química del Camp de Tarragona. Tampoc oblidem els romans, una activitat preciosa que ens endinsa dins una Domus romana recreada al 100% amb vestimenta de la època per als mes petits.

Un dia amb l'escola Beat Bonaventura a la Catedral. Foto Blog  Beat Bonaventura. 

Enguany calculem que més d'un centenar de cursos de totes les edats passaran a realitzar aquestes activitats. 

Per tal motiu hem començat a reforçar el nostre equip de col·laboradors amb diferents mestres i historiadors que han començat a realitzar treballs de dinamització amb nosaltres, tant al Camp d'Aprenentatge com a les altres activitats que tenim fora del camp. L'objectiu es donar encara més qualitat de dinamització i també en els idiomes. 

Seguirem com sempre?

Of Course. Encara que totes les noves activitats estiguin dissenyades pel Camp, l'esperit d'Ans Educació sempre hi serà amb l'objectiu de facilitar i fer més amè el treball amb els altres professionals (docents)  i l'alumnat. 

Estem amb ganes. Venen nous projectes amb moltes il·lusions. La col·laboració amb el CDA ha significat una etapa de creixement molt important per a tots nosaltres i sobretot ha simbolitzat que hi ha professionals que creuen molt en la nostra tasca en el camp de l'educació.

Un dia amb l'escola Pau Delclòs Foto: escolapaudelclos.cat 

La col·laboració amb el Camp ens està oferint contacte amb professionals que porten anys d'experiència en el mateix món laboral que el nostre. Persones amb les quals hi ha un ambient de treball i relació de treball inmillorable, de qui aprenem cada dia i estem segur que continuarem fent-ho.  

Som feliços per creìxer així! I ben bé una part ha sigut gràcies a vosaltres! Sou una gran part d'aquest projecte que vol crèixer cada cop més i millor! 

Fins aviat

Víctor i Joan 


Com era Reus l'any 1893?

Algunes Curiositats d'aquell Reus 

Un passeig per la ciutat


En aquells moments de 1893, a la ciutat de Reus hi vivien moltes persones que es dedicaven a treballar en diferents sectors de l’economia. Algunes persones es dedicaven al treball del camp, a la construcció d’edificis i d’altres més il·lustrades treballaven en el camp de la medicina o en el de l’ensenyament. Però de totes aquelles persones que habitaven la ciutat, en destacaven dos grups: aquelles qui treballaven a les fàbriques i per altre banda, els amos burgesos de les mateixes fàbriques de Reus.

Gràcies a tot aquest conglomerat de persones, l’urbanisme de Reus presentava una imatge de vila rural engrandida:  amb carrers sense urbanitzar ni asfaltar i sovint sense clavegueram. La majoria de les cases reusenques eren molt tradicionals, construïdes pels mateixos habitants. Destacaven per ser cases de tres plantes amb un corral o botiga a la planta baixa i unes golfes a dalt de tot. Però si una imatge caracteritzava la nostra ciutat a finals d’aquesta centúria, eren les fàbriques instal·lades als barris obrers i les cases del Modernisme a Reus.

El Modernisme canvia la imatge rural de la ciutat i acaba mostrant una imatge de ciutat més moderna i ben equipada. Gràcies als amos de les fàbriques i altres persones amb diners van acabar construint les cases més modernes i artístiques al centre de la ciutat. Per contra, la imatge dels barris obrers -molt propers al centre de la ciutat- contrastava amb aquesta ciutat modernista que molts admiraven. La classe treballadora -els obrers i les obreres- convivien en males condicions higièniques i salubres.

Encara que hi havia moltes cases modernistes al centre de la ciutat, moltes de les vies principals encara estaven sense empedrar. En alguns carrers més cèntrics hi havien voreres de pedra i no gaire més. Entre clots, terra o fang passava la gent i els carros, que a la vegada aixecaven núvols de fang i els dies de pluja feien intransitables els carres de la ciutat. Indrets tant importants com el carrer de Sant Joan o la Raval de Sta. Anna no van ser empedrats fins l’any 1908.

En aquells precisos instants de 1893, la ciutat començava a instal·lar l’electricitat als carrers. Hem de pensar que abans no n’hi havia… Algunes zones de Reus s’il·luminaven a través de la llum de gas, que provocava que cada nit alguna persona hagués d’encendre tots els fanals de la vila. Moltes vegades, s’acabaven no encenent i durant les nits on la lluna no es veia, la ciutat estava obscura, com un poblet de muntanya.

Allò que va fer créixer la ciutat


Si la nostra ciutat era important aleshores, era perquè s’hi produïen un munt de productes als seus carrers, fàbriques i tallers. Però sense una bona xarxa de transports que comuniqués Reus amb altres poblacions properes hauria sigut impossible haver conegut el Reus del Modernisme i el Reus de les Fàbriques industrials. Molts comerciants venien des de l’Aragó i Lleida a buscar productes a la ciutat. Per tal motiu, la primera línia de tren que hi va haver a Reus va ser aquella que es dirigia a Lleida que connectava amb les terres aragoneses. Centenars de mercaderies i persones traginaven aquesta xarxa de dilluns a divendres.

Recorregut aproximat del Tren cap a Lleida i després cap a Saragossa

Però aviat, la ciutat i els seus habitants van necessitar més comunicacions. És així com en aquests anys es va inaugurar una segona estació de trens a Reus. Aquella nova estació estava on avui en dia hi ha el Parc Sant Jordi i la seva xarxa connectava amb poblacions com Madrid, Saragossa i Barcelona. Es coneixia com a Estació dels Directes. D’aquesta manera molt productes podien arribar als ports de Barcelona o bé al de Tarragona.



Heu vist mai a l'entrada del Parc Sant Jordi, unes línies de ferrocarril?

Per últim, els reusencs i les reusenques van inaugurar una tercera via de tren. Aquella que els portava cap a Salou, on també podien sortir més mercaderies cap a la costa. És coneixia com la línia del Carrilet i sabem fins i tot que les seves vies van arribar fins a la raval de Robuster, al centre de la ciutat

Us imagineu un Reus amb vies de tren al mig de la ciutat?

Actual Estació

Estació dels Directes

Estació del Carrilet

Com era el Barri Obrer de Reus? 


Foto: Autor desconegut / Fototeca Municipal de Reus

Ben a prop del centre de la ciutat, a pocs passos al sud del Carrer Sant Joan, començava el barri del Carme. Era un indret considerat de la perifèria on es situaven gran part de les fàbriques de la ciutat i on vivien gran part de la plantilla d’aquelles fàbriques.

Aquestes fàbriques, controlades pels burgesos de la ciutat, dedicaven part de la seva producció al teixit i al fil. Per tal motiu necessitaven mans petites i fines per a treballar la seva maquinària. D’aquesta forma, milers de dones i centenars d’infants a partir dels 10 i 11 anys van passar a treballar a les fàbriques tèxtils del Barri del Carme.

Plànol de la ciutat de Reus l’any 1902. Font: Arxiu Municipal de Reus. Trobeu el Barri del Carme, a l’esquerra de tot?

Les condicions dels habitants del barri


Moltes de les treballadores i treballadors de les fàbriques que vivien al barri, provenien de zones rurals de poblacions dels nostres voltants. El seu objectiu era venir a la ciutat i viure millor que al mateix camp. Per aquest motiu sempre s’emportaven tota la seva família per a viure amb ells.

A diferència del camp, on vivien en cases de pagès, moltes d’aquestes famílies obreres van viure en petits edificis petits on en cada pis hi vivien entre 4 i 10 persones, comptant els avis, els pares i els fills. En la majoria dels edificis només es comptava amb una sola comuna per a tot el veïnat.

Totes aquestes cases no tenies aigua corrent i qui les habitaven havien d’anar a les fonts públiques a beure aigua. Per tal motiu no podien rentar a les seves cases. Així que uns rentadors al mig del barri no anaven gens malament. Així ens trobem amb que la majoria de persones del barri utilitzaven els rentadors del Carme per rentar la seva roba.

Text creat i revisat pedagògicament l’any 2019 per l’equip de mestres i professionals d’Ans Educació.


Aquesta tardor, els media s'han fet ressò d'Ans

Les novetats sota la lupa de la premsa

Ans està de moda! Això podríeu pensar molts de vosaltres al veure'ns tant presents a les xarxes socials. Però la realitat és que aquesta tardor Ans Educació ha patit un creixement en les seves estructures que s'han transmès en nous tallers i activitats per a tothom.

En general hem ideat noves activitats per als centres educatius en els camps de medi-ambient, la coeducació, la història local i l'arquitectura. Però també hem dinamitzat altres activitats escolars que buscaven transmetre el sentiment i passió de la nostra societat. Deixeu-nos que us ho expliquem breument:

Durant tot aquest mes de novembre i gràcies al treball del CDA Tarragona, i altres entitats vam dinamitzar a la nostre manera l'exposició al Tinglado nº1 del Port de Tarragona sobre les colles castelleres de la ciutat. A través de la història d'una nena meravellada per tot el món dels castells, vam introduir als infants de primària i altres especialitats, en un joc dinàmic sobre aquesta temàtica. Dins de la mateixa vam introduir proves a resoldre i guiatges a través de l'Ipad interactiu. Més que mai la tecnologia quedava integrada dins de les nostres dinamitzacions.

Infants de l'escola Pau Delclòs fent una de les proves de l'activitat

Per tal motiu, un cop finalitzada aquesta activitat -per la qual van passar més de 700 alumnes- es va realitzar una roda de premsa als mitjans de comunicació per tal d'explicar com havia funcionat l'activitat. El Diari de Tarragona, la Cadena Ser, Tarragona Digital o el Tac 12 van ser part dels mitjans que van voler conèixer aquesta activitat que havíem dinamitzat amb orgull i sentiment.

 

Vídeo del TAC12 sobre la dinamització al Tinglado nº1 del Port

Per altre banda i durant el més de novembre, també vam ser notícia per un altre activitat que vam estrenar a Riudoms. Us sona el nom d'Antoni Gaudí? Doncs bé, portàvem gairebé sis mesos preparant dues dinàmiques exclusives per a què els infants de tota Catalunya coneguessin un dels aspectes més impactants, però alhora més amagats del geni català. Aquí us ho expliquem:

Quan era molt petit, Gaudí solia estar molt malalt i moltes vegades els seus pares l'enviaven a la casa pairal a Riudoms per tal de que estigués tranquil i es recuperés. Des d'allí, l'infant va entrar en contacte amb el món de la naturalesa i aquesta va ser un punt d'inflexió vital en la seva obra magistral. I és des d'aquest punt de vista,  vam dissenyar aquest tallers per a Cicle Inicial  i Cicle Superior amb l'objectiu que coneguessin com el geni és va inspirar en el món rural per construir en el món urbà en el futur.

Segurament per la importància de l'assumpte, la Televisió de Catalunya i altres mitjans com Canal Reus o Diari de Tarragona van venir a fer ressò a totes les catalanes i catalans d'aquesta nova activitat.

Durant aquest 2019, l'activitat espera arribar a les escoles de Catalunya i apropar els orígens del geni al nostre entorn més proper.

Tanmateix, l'activitat d'Ans Educació no es limita solament en aquestes. Us prometem noves propostes, ressons importants i com sabeu moltes fotografies, que sabem que us agraden! I vosaltres ja sabeu, no ens deixeu de seguir perquè sense la vostra confiança no seríem ningú!

Fins aviat!


Una crítica professional a La Ruta del Vermut

Article al Núvol.com sobre la Ruta del Vermut, per Víctòria Rodrigo.

Ara fa uns mesos, l'escriptora reusenca Victòria Rodrigo va realitzar un article al prestigiós mitjà cultural "El Núvol" sobre la ruta del Vermut de Reus. Us deixem aquí el seu escrit per

“Perquè imaginesun vermut de penyoraObrim comportes”Haiku, Lena Paüls

Us imagineu que esteu a Reus i us trobeu que un prestigiós escriptor, que va morir fa quasi un segle, us convida a fer un vermut literari? Imagineu que a més a més us promet bona literatura, tot endinsant-vos en emblemàtics espais modernistes de la ciutat? Doncs això és el que podeu trobar a la Ruta teatralitzada del vermut que alguns mantins de dissabte, organitzen els dinamitzadors culturals d’ANS Educació, i el col·lectiu literari de Reusenques de Lletres. La ruta suposa un veritable viatge literari en el temps de la mà de Pere Cavallé, l’icònic dramaturg del Grup Modernista de Reus, que va néixer en aquesta ciutat el 1878.

La ruta basada en el llibre 14 vermuts (Arola, 2016), recull alguns dels catorze relats que versen amb talent, delicadesa i enginy sobre el corol·lari sensorial del vermut. Una obra coral escrita per dones compromeses amb la literatura local.

Tot comença a la porta de la Casa Rull, una joia del modernisme reusenc, on un peculiar Pere Cavallé ens convida a entrar al jardí interior per explicar-nos alguns dels secrets del Reus Modernista i de la seva vinculació amb el vermut. I és que a finals del segle XIX Reus feia olor de vermut. Hi havia una trentena de magatzems i fàbriques de vins i de vermuts que en temps de verema feien que la flairança fos encara més intensa. Així ho explica Joan Puig i Ferrater, escriptor i membre del Grup Modernista, a la seva obra El Cercle màgic. ”Aquesta olor rural munta fins al cor de Reus. Travessen la Plaça de Prim carros que regalimen un suc untuós. Els grinyols de les premses pugen als despatxos de notaris i advocats. La bafarada de les veremes penetra a les botigues de modes, plenes de finors i de delicadeses, ofega l’olor del cafè torrat i d’altres colonials de les grans drogueries. Tot Reus fa olor de most com una vila del Priorat o del Penedès”.

Dins els Jardins de la Casa Rull, el Pere Cavallé desvetlla als participants alguns secrets de la ruta i refereix anècdotes del Reus Modernista que segons assegura no coneix ningú. Endemés, i complint amb la promesa de bona literatura, ens endinsa de ple en un dels relats de 14 vermuts amb la lectura d’un fragment. És la deliciosa història de You send me escrita per la Marina Barraso, que té com a escenari aquest jardí i com a protagonistes unes estrelles del cinema americà que, sembla ser, van viure una apassionada història en aquesta casa.

La introducció històrica del famós Reus, París, Londres i el relat de la Marina Barraso fan venir salivera als que segueixen Cavallé que, a continuació, ens ofereix prosseguir el camí cap a l’entitat cultural  El Círcol, una de les societats culturals més antigues de Catalunya. Fundat al 1856, en el seu cafè és reunien comerciants i burgesos reusencs, en un període en què la ciutat marcava el preu internacional de l’aiguardent (una indústria que va tenir en el vermut un dels seus grans exponents). Molts van ser els negocis que es van tancar entre les parets d’aquesta emblemàtica entitat. El café-restaurant d’El Círcol conserva mobiliari i decoració de l’època i la balconada a la Plaça de Prim. I és aquí on es fa el primer tast de la beguda reusenca per excel·lència, el vermut. Tot escoltant la lectura intrigant Color de vermut, el relat de Fina Masdéu, una tèrbola història de tractes il·lícits que va esdevenir en una taula disposada amb vermut.

El Teatre Fortuny, contingut a l’interior d’El Círcol, és un altre dels escenaris del llibre 14 vermuts. El relat entranyable de Ver (b) mut de la Pilar López explica la darrera actuació del pianista que posava música a les pel·lícules de cinema mut que es projectaven en aquesta sala al començament del segle XX. En una de les llotges del teatre es realitza la lectura d’aquesta història.

El passeig literari continua fins a situar-se davant de la Casa Navàs al bell mig de la plaça del Mercadal. Aquest és l’escenari d’un altre relat: Un vermut amb la Maria que explica la cita impossible entre una escriptora i la protagonista d’una de les seves obres. Una trobada, que sota l’aparença d’anar a fer un vermut, traspua la intencionalitat d’aplegar dues dones, una  real i una altra fictícia, allunyades, només, per més de dos-cents anys. Amb la lectura del fragment no es desvetlla el desenllaç de la cita però a aquestes alçades de la ruta ningú que acompanyi el Pere Cavallé pot qüestionar la possibilitat de fer el  vermut amb un ésser provinent del passat.

El passat del vermut a la ciutat no sempre ha estat gloriós, ja que ha tingut alts i baixos encara que sempre ha perdurat com a beguda local. I és que des de fa uns anys és una beguda de moda molt estesa fins al punt que no es poden estar de tastar-la ni els personatges més peculiars de la cultura popular. Aquest és el cas de la Pastoreta i la Mulassa, dues figures imprescindibles en l’àmbit més folklòric de la ciutat, que a Encara hi ha qui escriu cartes, la història escrita amb molt d’humor per la Romana Ribé, també volen fer un vermut.

La ruta acaba amb visita i tast al Museu del vermut; una antiga fàbrica amb arquitectura modernista, que exemplifica els costums renovats dels reusencs de fer el ritual del vermut en espais històrics com el que ocupa el museu. I així, amb un vermut a la mà, l’escriptor del grup modernista, s’acomiada d’un públic que durant quasi dues hores ha pogut delitar-se amb la història i la literatura del vermut. I és que fer el vermut amb Pere Cavaller és tota una experiència sensorial. Ja ho deia Nuccio Ordine a La utilitat de l’inútil “La literatura és font de plaer”. Un plaer amb aroma de donzell, com el que destil·la la Ruta teatralitzada del vermut conduïda pel Joan i el Victor d’ANS Educació.

Article redactat per Victòria Rodrigo, Bibliotecària, documentalista i una de les coordinadores de Reusenques de Lletres. Juliol 2018.

Podeu consultar l'article online en aquest enllaç.


Resum Estiu 2018: Visites i Teatralitzacions

Cambrils, Reus i altres gresques

Finalitza un estiu que ha marcat un clar creixement d'Ans Educació en el pla cultural i participatiu del Camp de Tarragona on hem dut diverses actuacions per a petits i grans.

La temporada es va iniciar ben entrat el mes de juliol amb les rutes de Cambrils. Tres dies a la setmana dedicats a mostrar el patrimoni de la vila al públic proper al municipi i als turistes que venien a conèixer i descansar de la zona. L'oferta -que incloïa rutes en castellà i en català a triar- es centrava en mostrar la vila i el port al públic familiar a través de dues històries de 45 minuts que mostressin l'essència dels Cambrilencs. Així el públic va gaudir de la innovadora ruta de la vila "El Misteri de la Vila de Cambrils" on els participants es van endinsar al Cambrils del segle XVIII amb l'objectiu de descobrir aquella malaltia que feia trontollar el cap dels Cambrilencs, amb centenars de morts durant els mesos d'agost i setembre d'aquella centúria. Dins d'aquest passeig teatralitzat, els visitants coneixien que els orígens de la vila pas no havien sigut del tot basats en els pescadors, sinó que l'agricultura i el comerç interior havien sigut la primera pedra impulsora de l'actual Cambrils. Amb aquesta premissa, TVC recollia a través d'una crònica visual aquesta ruta.
D'altra banda, també es va realitzar la ruta del Port de Cambrils "El Torrer del Port" on es recuperava una figura cabdal de la història de la vila, el torrer Pere Bassedas. Home que havia conegut la formació del port de Cambrils en èpoques de pirates ens mostrava l'evolució del port a través d'un recorregut per la façana marítima que anava des de la mateixa torre del port fins un final a la zona més nova del mateix. L'idea principal era mostrar com s'havia format el port i el barri marítim a través d'aquelles històries que l'havien marcat: atacs de pirates, els primers pobladors, els pitjors temporals i les protagonistes amagades de la història (les teixidores) componien el cos de la història narrada pel Torrer de Cambrils.

Ruta del Port de Cambrils, amb el Torrer de la vila.

Tanmateix l'activitat seguia amb rutes molt especials per la ciutat de Reus que és van omplir durant el mes de juliol. Una d'aquestes va ser molt demandada pel públic del Baix Camp: Els Misteris del Campanar de Reus, una ruta en forma d'escape room al Campanar de Reus que mostrava la cara oculta i els episodis que havia patit l'històric edifici reusenc.

I com sempre no ens hem oblidat de la nostra Ruta del Vermut, realitzada el primer dissabte de cada mes a Reus. En les sessions que s'han realitzat han participat molt públic de Catalunya i Espanya amb l'objectiu de conèixer els orígens de la ciutat modernista de Reus i sobretot assaborir la seva beguda més famosa.

Durant l'estiu tampoc vam deixar de banda les activitats familiars i així vam realitzar-ne a la biblioteca de Cambrils amb la història de la Sirena de la Font i fins i tot vam crear un scape-room juvenil amb Joventut Reus que tenia com a centre d'interès la història industrial de Reus. Més de 60 joves de la ciutat hi van participar, en una prova experimental nocturna sense precedents a la ciutat que tindrà continuïtat en els pròxims mesos.

Scape-room juvenil "Connexions Obscures" a Reus

L'estiu ha sigut mogut i ple de creixement, amb activitats diverses i molt diversificades. Hem estat encantats! Ara tornem de nou a la rutina, ple de novetats escolars i familiar. Estigueu atents i atentes que Ans Educació no descansa!


Firmes Convidades, Fina Masdéu: "Qui era Pere Cavallé?"

Nova secció.

Avui inaugurem una nova secció al nostre bloc on personalitats del món cultural, pedagògic i turístic ens endinsaran amb més profunditat al cor de les activitats i projectes d’Ans Educació.  La primera persona convidada és la Fina Masdéu, Catedràtica de Filologia Catalana a Secundària i una de les impulsores del grup Reusenques de Lletres, qui ens mostrarà la figura històrica i literària del protagonista de la ruta del Vermut: Pere Cavallé. Autora de diferents relats i articles sobre escriptors locals i comarcals, la Fina ha treballat sobre tot allò que va envoltar el Grup Modernista de Reus i en concret en la figura del “més reusenc de tots”, el nostre Pere Cavallé.

Pere Cavallé: la seva relació amb Reus i amb la literatura

El juny de 1922, el memorialista Plàcid Vidal publicava a la Revista del Centre de Lectura de Reus una silueta del seu amic Pere Cavallé, del qual remarcava: «havent sempre permanescut [sic] com a fidel reusenc en la seva nadiua població, en la qual ha tingut confiats importants càrrecs, com a literat també es distingeix entre els intel·lectuals catalans de la nostra època. D’ençà que el conec, que nosaltres tot just sortíem de la infantesa, que treballa».

Aquestes paraules subratllen els aspectes més importants que caracteritzen la figura de Pere Cavallé i Llagostera (Reus, 1880-1939): escriptor, compromès activament amb les manifestacions culturals de la seva ciutat i estretament vinculat al catalanisme progressista, va començar la seva trajectòria literària, i ideològica, vers el 1898, tot freqüentant “La Regional”, la minúscula llibreria-impremta –situada al número 31 del carrer de Jesús– regentada pel lletraferit Josep Aladern, on s’aplegaven una sèrie de  joves delerosos de literatura que serien coneguts amb el nom de Grup Modernista de Reus.

Retrat de Pere Cavallé als 29 anys.

Com a escriptor, les aportacions més destacades de Pere Cavallé se centren en el gènere teatral, però també conreà el poema en prosa decadentista i, després, l’article costumista –proses breus centrades en les activitats i les tradicions locals–; així mateix, col·laborà en diverses revistes i n’impulsà un parell de títols. Del 1916 al 1922 va presidir el Centre de Lectura de Reus. En el vessant polític, fou l’ànima de Foment, el periòdic del catalanisme republicà, i ostentà el càrrec de regidor del consistori reusenc en dues ocasions.

La descoberta o el reconeixement del paisatge, de l’entorn, a través del prisma literari és una manera de copsar-ne matisos que tal vegada ens podrien passar desapercebuts. Si, a més, qui ens guia en aquest passeig és garant de qualitat, el resultat serà sens dubte satisfactori.


Una nova mirada: Reus i Pere Cavallé a la ruta del Vermut

Visita Reus de la mà de Pere Cavallé

Qui ens presenta la ruta?

Pere Cavallé (1880-1939) va néixer, viure i morir a Reus. Va ser Periodista, dramaturg i ment inquieta, en una època on tot allò que semblava innovador i diferent s’havia d’experimentar.

A les acaballes del segle XIX i inicis de la següent centúria, la ciutat de Reus es transformava a mesura que arribaven noves corrents artístiques i literàries que prometien donar un aire renovador a la societat. Exemples d’aquest fenomen ho són Gaudí, Domènech i Montaner o altres arquitectes com Pere Caselles, que van acabar construint un Reus que encara avui en dia visitem i admirem amb devoció. Simultàniament, una nova corrent literària amb noves inquietuds es va instal·lar a la ciutat amb el nom del Grup Modernista de Reus. El formaven diferents joves del Baix Camp i entre ells hi havia futurs talents literaris com Josep Aladern, Joan Puig i Ferreter o Hortensi Güell. Dins del grup va aparèixer la figura d’un jove Pere Cavallé qui acabarà essent l’únic “de la colla” que romandrà de per vida a Reus. El seu vincle i amor per la seva ciutat ens ajuda a entendre quaranta anys d’història i cultura de la capital de Baix Camp.

Durant els anys posteriors a la dispersió del Grup Modernista, Pere Cavallé es va dedicar a escriure obres de teatre que en nombroses ocasions van ser representades en els millors escenaris de Barcelona. Durant la seva vida va aproximar la informació més crítica i l’actualitat de l’època a través d’articles en diaris i setmanaris de la ciutat. Molts reusencs i reusenques començaven a conèixer i valorar el seu mogut entorn a través dels escrits signats per la seva ploma. Estem parlant d’anys de lluites entre aquell Reus fabril i industrial on les obreres i els obrers eren la imatge visible de la precarietat contra aquell Reus encapçalat pels senyors burgesos. I és aquí on la figura catalanista i republicana de Cavallé emergeix, entremig d’aquestes dues faccions tant confrontades.

Durant el transcurs del anys, Cavallé no va deixar de relacionar-se amb la seva ciutat: va esdevenir President del Centre de Lectura, un càrrec molt important a l’època i on figures culturals importans com Eugeni Mata o Pau Font de Rubinat havien sigut els caps visibles de l’entitat en anteriors etapes.

Per tant, estem davant d’una de les figures culturals més importants del segle XX a Reus. Un personatge idoni i també indicat per explicar-nos aquesta nova aventura del Vermut que apareixia a Reus mentre ell desenvolupava les seves tasques culturals a la ciutat. Se’n deia,  Anar a fer el Vermut!

Aquesta beguda va aparèixer a Reus en un moment on l’experimentació, la tecnologia i les noves formes de viure emergien de manera molt destacada. Fer el Vermut significava per a moltes persones de la ciutat, lo que per als Modernistes com Gaudí o Pere Cavallé, era experimentar amb noves formes i composicions.

Des d’aquells instants hi van haver indrets i ambients a la ciutat on fer el Vermut era tot un plaer, un luxe i una distinció. La seva història i el seu context van estar lligats al de Pere Cavallé, mentre que el seu present i futur encara beu del Modernisme Reusenc.

Descobreix-ho a la ruta literària del Vermut! Només la trobaràs a Reus!

PERE CAVALLÉ PRESENTANT LA SALA DE LECTURA DEL CÍRCOL DE REUS

 


Pedagogia aplicada a la història de Reus. El cas del Joan Rebull.

Pedagogia aplicada a la història de Reus. El cas del Joan Rebull.

Durant aquest curs 16/17 vam encetar una nova ruta en forma de dinàmica anomenada “Un Reus en Puixança”. Tal ruta permetia a l’alumnat conèixer com la ciutat de Reus va esdevenir una de les ciutats més importants de Catalunya durant l’edat Moderna. A través del recorregut coneixien aquells espais urbans que van esdevenir capdals i descobrien com els reusencs havíen tingut una Balandra al mar per defensar el comerç dels reusencs enfront dels foribunds atacs dels corsaris anglesos.

Però dins d’aquesta dinàmica de mostrar i recordar aspectes desconeguts d’aquell Reus del 1700 vam creure important introduïr dinàmiques pedagògiques que ajudessin a completar el temari: així dins de la ruta vam treballar conceptes abstractes com el de la pujada al poder de la burgesia enfront de l’aristocràcia o bé la caiguda dels gremis en favor de l’economia capitalista representada a les fàbriques reusenques del 1800.

Aquest treball abstracte el vam dur a terme a través de jocs i dinàmiques senzilles que ajudessi als alumnes a entrendre  i comprendre aquests canvis tant importants en la història.

Entre d’altres, algunes escoles que van venir a la ruta com el Joan Rebull, han aprofitat tot aquest material pedagògic -que els hi vam oferir durant la ruta- per realitzar un treball conjunt durant la seva setmana cultural 2017. Aquesta estava dedicada a Reus com a Capital de la Cultua Catalana i els de de 5é van treballar el Reus-París-Londres. Els alumnes van construïr un mural que recorre les parets del centre educatiu on exposaven a través de fotografies, dibuixos i explicacions com era i sobretot com Reus va arribar a ser tant important.

Fa uns dies l’equip de tutors de 5e, la Isa, la Pili i el Jordi, es van posar en contacte amb nosaltres per anunciar-nos que aquells conceptes que havien explicat en el seu mural eren fruit del treball que van realitzar durant aquella sortida al “Un Reus en Puixança”.

En aquell moment ens vam adonar de la ressò de la nostra tasca pedagògica aplicada als alumnes de Reus. La veritat és que ens vam sentir molt orgullosos i feliços per contribuïr així en el món de l’educació. També, en un moment de més reflexió, vam valorar la tasca dels tres tutors de 5é, que sense la seva apreciació i dedicació hauria sigut del tot insuficient transmetre-ho als alumnes.

Avui, un dies després, seguim contents i més animats que mai per continuar contribuïnt d’aquesta manera a la millora educativa renovant i creant noves dinàmiques i tallers.

Víctor i Joan