Daily Archives: 16 febrer, 2018

Avui inaugurem una nova secció al nostre bloc on personalitats del món cultural, pedagògic i turístic ens endinsaran amb més profunditat al cor de les activitats i projectes d’Ans Educació.  La primera persona convidada és la Fina Masdéu, Catedràtica de Filologia Catalana a Secundària i una de les impulsores del grup Reusenques de Lletres, qui ens mostrarà la figura històrica i literària del protagonista de la ruta del Vermut: Pere Cavallé. Autora de diferents relats i articles sobre escriptors locals i comarcals, la Fina ha treballat sobre tot allò que va envoltar el Grup Modernista de Reus i en concret en la figura del “més reusenc de tots”, el nostre Pere Cavallé.

Pere Cavallé: la seva relació amb Reus i amb la literatura

El juny de 1922, el memorialista Plàcid Vidal publicava a la Revista del Centre de Lectura de Reus una silueta del seu amic Pere Cavallé, del qual remarcava: «havent sempre permanescut [sic] com a fidel reusenc en la seva nadiua població, en la qual ha tingut confiats importants càrrecs, com a literat també es distingeix entre els intel·lectuals catalans de la nostra època. D’ençà que el conec, que nosaltres tot just sortíem de la infantesa, que treballa».

Aquestes paraules subratllen els aspectes més importants que caracteritzen la figura de Pere Cavallé i Llagostera (Reus, 1880-1939): escriptor, compromès activament amb les manifestacions culturals de la seva ciutat i estretament vinculat al catalanisme progressista, va començar la seva trajectòria literària, i ideològica, vers el 1898, tot freqüentant “La Regional”, la minúscula llibreria-impremta –situada al número 31 del carrer de Jesús– regentada pel lletraferit Josep Aladern, on s’aplegaven una sèrie de  joves delerosos de literatura que serien coneguts amb el nom de Grup Modernista de Reus.

Retrat de Pere Cavallé als 29 anys.

Com a escriptor, les aportacions més destacades de Pere Cavallé se centren en el gènere teatral, però també conreà el poema en prosa decadentista i, després, l’article costumista –proses breus centrades en les activitats i les tradicions locals–; així mateix, col·laborà en diverses revistes i n’impulsà un parell de títols. Del 1916 al 1922 va presidir el Centre de Lectura de Reus. En el vessant polític, fou l’ànima de Foment, el periòdic del catalanisme republicà, i ostentà el càrrec de regidor del consistori reusenc en dues ocasions.

La descoberta o el reconeixement del paisatge, de l’entorn, a través del prisma literari és una manera de copsar-ne matisos que tal vegada ens podrien passar desapercebuts. Si, a més, qui ens guia en aquest passeig és garant de qualitat, el resultat serà sens dubte satisfactori.

Fina Masdéu